El caos de les vacunes europees no ha sortit de franc. Tampoc la falta de musculatura financera i, sobretot, d'acord per activar el repartiment dels 750.000 milions dels fons europeus. En economia, tots els errors es paguen. Tots els dubtes hi passen factura. El resultat està a la vista. Dades dolentes per al conjunt de la zona euro: ha tornat a entrar en recessió després de caure un 0,6% entre el gener i el març, després del retrocés que va patir en l'últim trimestre del 2020; sorprenent caiguda de l'economia alemanya, que s'ha enfonsat l'1,7% en el primer trimestre de l'any; una contracció del 0,5% de l'economia espanyola, que si es mira aïlladament tampoc no és tan dolent, encara que si es miren les previsions per a aquest 2021 per segona vegada el Govern Sánchez ha hagut de recalcular els comptes i rebaixar les expectatives inicials de creixement per a aquest any del 10% a un molt més modest 6,5%. I Pedro Sánchez sembla no guipar-hi, amb el seu vestit de candidat a la comunitat de Madrid. No és cap secret, el president xala fent de candidat i repartint uns diners que no té i que tampoc no arriben, i sembla que s'avorreix sobiranament governant.

Mentrestant, el PIB americà ha pujat un 1,6%. El ritme de vacunació des que Joe Biden va arribar a la Casa Blanca ha agafat una velocitat inigualable i els Estats Units es preparen per a un bon 2021, amb una reobertura total de tots els sectors de l'economia. És bastant evident que Brussel·les no ha tingut ni l'empenta ni les idees prou clares que es necessiten en una situació de la gravetat actual. Mentrestant, els polítics dels diferents estats -com més necessitats, més èmfasi hi posen, i el cas d'Espanya és clamorós- segueixen confiant-ho tot als fons europeus.

Lamento molt ser malastruc i punxar la bombolla del creixement imaginari de mitjanes i petites empreses, però els fons europeus els gestionarà Madrid i quedaríem escandalitzats si sabéssim el muntant dels diners compromesos pel govern Sánchez amb les empreses, després que ha anat preparant els dossiers amb destinació a Brussel·les, mentre aquí a Catalunya veníem la pell de l'os abans de caçar-lo. Esclar que hi haurà alguna cosa per a alguna foto, però el to de les informacions que arriben des de la capital espanyola i des dels diferents ministeris, no permet ser gaire optimista.

Catalunya haurà de comptar, per sortir del pou, amb la seva pròpia economia i amb la reactivació de sectors fonamentals. Arriba tard, però arriba, la reobertura de la restauració a la nit fins a les 23 hores a partir del dia 9. El sector del lleure també farà un gran pas endavant amb la represa de l'activitat de Port Aventura, que el Procicat ha anat demorant un cop i un altre sense cap explicació. Ja fa més de 13 mesos que un ens opac com aquest s'ha apoderat de totes les decisions transcendents del país. Amb el nou Govern, això no hauria de tornar a passar perquè els ciutadans voten els polítics perquè prenguin decisions. Només una reactivació a gran velocitat durant l'estiu permetrà veure el tancament de final d'any amb menys pessimisme i encarar el 2022 amb una fortalesa que avui, lamentablement, encara no es veu.