Només uns mesos abans de fer 90 anys, Ramón Tamames, prestigiós economista procedent de les files del Partit Comunista d'Espanya (PCE) en els primers anys de la Transició espanyola i militant després en formacions tan diferents com Izquierda Unida i el CDS, el partit fundat per Adolfo Suárez quan va abandonar la UCD, està a punt de protagonitzar l'última i més sorprenent pirueta política: acceptar ser el candidat de Vox en l'anunciada moció de censura a Pedro Sánchez. El circ de la política que tan bé sap aprofitar Vox amb el seu populisme ultradretà i la rància aroma de temps passats ha trobat un lluitador antifranquista d'aquells anys com a pastanaga per al seu projecte polític 50 anys després.

La multiplicació de partits a Espanya i el sistema electoral que sens dubte ho facilita, fa que coneguem, amb una certa periodicitat, nombrosos canvis de files. Entre la dreta i l'esquerra i viceversa, però també entre independentistes i no independentistes. Jorge Verstrynge va ser secretari popular d'Aliança Popular i des del 2014 milita a Podemos; Fernando Savater va transitar de posicions llibertàries a Ciutadans; Rosa Díaz del PSOE a UPyD, i així podríem seguir amb més d'un canvi sorprenent. Però cap ha estat tan extrem com el de Tamames, un referent a l'esquerra espanyola durant la transició.

Més enllà de l'extravagància de Tamames, atribuïble, en part, a un protagonisme desmesurat, hi ha la involució d'una certa esquerra descaradament defensora d'una Espanya monolítica, incapaç d'entendre les diversitats culturals, lingüístiques i nacionals. No només la dreta troba personatges que es creuen que poden ser com Don Pelayo tretze segles després, també n'hi ha, i no pas en comptagotes, a l'esquerra. No és estrany doncs que Tamames cregui que després dels acords de Sánchez amb algunes formacions independentistes i la reforma del Codi Penal i les concessions realitzades, el seu lloc és a Vox per acabar així de completar tot el cicle polític, d'un extrem a un altre, del PCE a l'extrema dreta.

Serà, si s'acaba produint, la primera vegada que un outsider de la política i retirat encapçala una moció de censura i és debatuda a les Corts. Fracassarà i tampoc no donarà gaire més visibilitat a Vox, en plena batalla amb el Partit Popular per marcar espai propi i robar a Feijóo una franja de diputats. Que tot plegat no deixa de ser un espectacle sense cap recorregut, més propi dels reality shows d'arrel hispana, ho demostra que Tamames i Abascal ni tan sols es coneixien. Però què carai, deu haver pensat Tamames, incorrupte davant el ridícul.