Hauria pogut passar desapercebut, però Mariano Rajoy hi va posar el focus fa uns deu dies al Congrés dels Diputats contestant al portaveu d'Esquerra Republicana, Joan Tardà. El Govern que presidia buscava el suport de la Unió Europea davant l'independentisme català i estava negociant amb els 27 estats introduir una referència a "l'obligació de tots els ciutadans" de complir les lleis en els seus estats respectius. Això i alguna consideració més esperava el president de l'executiu espanyol que es recollís en la declaració de tres folis firmada al terme de la cimera del 60è aniversari del Tractat de Roma que s'ha celebrat aquest dissabte a la capital italiana.

El cert és que no n'hi ha cap referència en un document que, d'altra banda, és enormement pobre i genèric i que no fa sinó reflectir l'estat catatònic en què es troba el vell continent. Pretendre que Europa pugui arribar a jugar un paper polític important és certament una quimera, sobretot perquè no hi ha unitat política i l'únic que queda és una unitat de mercat. Si la reunió del 60è aniversari de la firma del Tractat de Roma hagués volgut ser mínimament seriosa, hauria d'haver començat per replantejar-se quin ha de ser el paper del continent cap a la nova immigració i quina havia de ser la resposta humanitària davant l'arribada de milions de ciutadans. Per contra, el document parla més de terrorisme que de persones i de defensa i de seguretat molt més que no pas de cooperació. Certament, amb aquesta visió com a únic eix motriu el futur només pot ser ombrívol.

Encara que Rajoy no se n'hagi sortit, tampoc no hem de ser ingenus. L'Europa política no espera ni de bon tros la Catalunya independent. N'hi haurà prou que no s'hi oposi. I ara que l'exministre Margallo ha ensenyat el joc brut del Govern espanyol i els esforços fets pel seu ministeri, mentre predicava que la independència catalana era impossible, potser més d'un govern estranger sentirà vergonya per les seves paraules. Perquè, si és cert que s'han demanat favors i s'han de pagar, també és cert que al que els rep no li agrada ser assenyalat en públic. Encara que el regal de Margallo hagi valgut la pena.