Aquest dimarts farà un any de l'elecció pel Parlament de Catalunya de Carles Puigdemont com a 130è president de la Generalitat. Dijous farà un any de la seva presa de possessió al Palau de la Generalitat i dissabte, dotze mesos de la primera reunió del Govern de Junts pel Sí. Dotze mesos és, en condicions normals, un temps curt, però suficient, per avaluar l'obra d'un governant. Tant del lideratge del cap de govern, com del conjunt de l'executiu i, en aquest cas, també d'una peça política important com és el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que també celebrarà dissabte el seu aniversari com a responsable de les finances catalanes. Tanmateix, l'excepcionalitat del període actual impedeix de donar notes en aquests moments del curs, ja que de la realització del referèndum depèn una part important de la puntuació.

Sí que sabem, ara per ara, segons enquestes molt diferents publicades aquests dies, que Puigdemont ha assolit una valoració política molt alta, i que la seva gestió després del primer any de mandat ha ampliat fins al 40% la puntuació positiva, mentre que la negativa ha baixat del 38% al 33%. Respecte al seu Govern, les valoracions entre bo i dolent estan molt equilibrades. Ateses les dificultats polítiques més que evidents, l'ofensiva jurídica del Govern espanyol que ha portat als tribunals l'expresident Mas, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i nombrosos càrrecs electes; l'ofec financer a què estan sotmeses les arques de la Generalitat, i la permanent campanya mediàtica contra les autoritats catalanes, el resultat és més que acceptable. En aquest paquet positiu no pot ser passat per alt el paper del vicepresident Oriol Junqueras, que ha transmès autoritat i serietat als agents econòmics i socials des d'una conselleria tan complicada i tan difícil com és Economia.

Si resulta que la situació és raonablement bona, que el Govern tira endavant la legislatura –amb dificultats, això sí– i que cap enquesta no dona a l'independentisme la pèrdua de la majoria absoluta en unes eleccions, què és el que fa que aquest primer aniversari tingui per a Puigdemont un gust agredolç? Sens dubte, el referèndum, que està sotmès a massa incerteses malgrat haver-hi una majoria política en el Parlament disposada a tirar-lo endavant. A més, el president de la Generalitat que el dugui a terme no pot ser trepitjat prèviament al Parlament pels seus socis de la CUP si no vol veure molt minvada la seva autoritat. Conjugar tants interessos sembla avui un objectiu molt allunyat de la realitat, però fracassar en l'afany serà un llast massa pesant per a tots aquells que hagin treballat en aquesta direcció.