La decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de revocar la sentència que garantia el dret constitucional a l'avortament a tot el país i deixar-lo a l'aplicació que en vulgui fer cada estat, és un salt dramàtic a 50 anys enrere. També és l'exemple més clar de la importància del biaix ideològic en un tribunal, perquè el Suprem dels EUA, els membres del qual són vitalicis, va experimentar una profunda remodelació quan Donald Trump hi va poder incorporar tres nous membres per cobrir vacants que s'havien produït. El resultat de sis vots a tres és un retrocés inexplicable, una pèrdua de drets per a les dones nord-americanes i una dolorosa situació per al voltant de 36 milions de persones que perdran de la nit al dia un dret constitucional.

La velocitat amb què les posicions dels conservadors estan guanyant plataformes de poder per imprimir un biaix ideològic no és exclusiva de països com els Estats Units. A Espanya, amb una altra arquitectura constitucional, la posició de bloqueig en la renovació d'òrgans com el Consell General del Poder Judicial, té un component similar que acaba adoptant decisions ideològiques que topen amb el poder democràtic. La queixa d'aquest divendres del president Biden, perquè la resolució del Suprem també xoca amb la seva posició política i la dels demòcrates en el seu conjunt, n'és una prova evident. A Espanya encara és més greu, perquè el contrapoder judicial s'acaba convertint en el poder amb majúscules i hi ha el perill que a les democràcies occidentals es faci cada vegada més política des de la justícia, i s'elimini la separació de poders.

En altres països com Hongria, Polònia o Romania hem vist aquesta decantació conservadora a partir d'una forta posició judicial en el debat polític. El llarg debat social que hi ha hagut als Estats Units sobre el dret constitucional a l'avortament ha fracturat totalment el país entre els estats del nord i els del sud. Tant és així que una trentena d'estats ja estan preparats per aplicar de manera ràpida la nova doctrina del Suprem dels EUA amb la consegüent restricció per a les dones que desitgin avortar. S'acosta, per tant, una intensa polèmica i una radicalitat en l'execució de la norma dels estats més conservadors com Kentucky, Louisiana, Dakota del Sud, Idaho, Tennessee i Texas.

La regressió, que ha estat condemnada per l'ONU, no deixa de contrastar, per exemple, amb el dret constitucional a les armes dels ciutadans nord-americans que està tan d'actualitat, en els últims anys, per les matances que assassins descontrolats han provocat. Tot i que la resposta és insuficient, no deixa de ser mínimament esperançador que després de la prohibició del dret a l'avortament, companyies com Amazon, Disney, Paramount, Sony, Netflix i Warner Bros Discovery ja hagin anunciat que pagaran totes les despeses a les empleades que desitgin interrompre el seu embaràs en altres estats on sigui permès. Farà falta també que aquesta iniciativa sigui molt més global i que l'administració Biden ajudi a trobar una solució per pal·liar la retrògrada mesura per a milions de dones.