El debat de política general al Parlament tal com estava concebut, amb la presentació del programa de govern, segurament va saltar pels aires dissabte passat, quan es van produir els primers incidents policials en coincidir a Via Laietana una convocatòria del sindicat Jusapol i una concentració antifeixista, i va tenir la necessitat de trobar un epíleg diferent després dels esdeveniments de dilluns a la nit davant el Parlament de Catalunya. Cal tenir-ho en compte per entendre el que ha succeït aquest dimarts a l'hemicicle del Parlament quan el president Quim Torra va introduir un canvi de marxa a la seva intervenció i va plantejar obertament un ultimàtum al president Pedro Sánchez. Si en el termini d'un mes no hi ha una proposta concreta a la seva demanda d'acordar un referèndum a Catalunya, l'independentisme català deixarà caure el Govern socialista i no hi haurà cap altre camí que la celebració d'eleccions a Espanya.

És obvi que Torra buscava millorar la posició del Govern, debilitada en les últimes jornades. I, també, situar un frame diferent en el debat polític català. Parlant clar i català, que el debat policial passés a un segon pla. La jugada era interessant però necessitava el quietisme d'un Rajoy i el seu exasperant deixar fer. Pedro Sánchez no és així i l'equip de lampistes que capitaneja el totpoderós Iván Redondo, el guru que decideix sobre tot, si alguna cosa sap és moure's, no donar treva a l'adversari. Tot just realitzar Torra el seu ultimàtum, la Moncloa va convocar una compareixença urgent de la ministra portaveu, Isabel Celaá, per collar el president català: no cal que esperi un mes, la resposta ja la sap, és no.

El moviment de la Moncloa només pot voler dir una d'aquestes dues coses: Sánchez ja ha assumit que l'únic camí que té és el de l'avançament electoral ja que els barons socialistes estan seriosament preocupats per les seves eleccions municipals o autonòmiques o bé vol mesurar si Quim Torra fanfarroneja i enxampar-lo. Potser fins i tot pensa que la majoria governamental a Catalunya té esquerdes importants i no hi ha un consens a l'ultimàtum que se li ha llançat. El fet que la resposta del govern espanyol hagi estat tan ràpida l'obligarà a ensenyar alguna carta més durant el debat d'aquest dimecres a la Cambra catalana. El camí del referèndum acordat s'ha quedat sense pista per córrer i eventualment enlairar-se.

Però aquest no és l'únic problema. L'enuig d'un sector de l'independentisme expressat al carrer dilluns passat també és real. I acordar un full de ruta polític —no de gestió— compartit és ja una necessitat. Sinó la política catalana corre el risc d'instal·lar-se en un túnel cada vegada més llarg i en el qual la llum estigui més i més lluny.