En un temps com el present, en què la veritat publicada es fabrica la majoria de les vegades en els desacreditats mitjans de paper, val la pena estar atents a l'últim frame del relat que l'unionisme prova de fer viral: l'independentisme està perdent força. Ho ha dit inexactament el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en titllar de fracàs l'acte dels alcaldes en suport al referèndum celebrat aquest dissabte al paranimf de la Universitat de Barcelona. Més enllà que l'única realitat és que la majoria de municipis hi estaven representats -això sí, amb absències clamoroses com la de Barcelona (Colau) i d'esperades, com els municipis del cinturó en mans del PSC-, que Rajoy parli de fracàs amb un parell de centenars de regidors a tot Catalunya i una única alcaldia (Pontons) de 937 municipis és sorprenent.

En aquesta mateixa direcció, la cap de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas, de Ciutadans, ha assenyalat que cada vegada són menys els independentistes. Pot ser que sí o pot ser que no. En el referèndum se sabrà. Aquest referèndum, per cert, que no volen ni Rajoy ni Arrimadas. Ni la cúpula de Nicaragua del PSC, perquè una altra cosa és una part del socialisme pel territori. Un referèndum d'independència que segueix invariablement, mes a mes, des de fa diversos anys, com l'opció preferida pels catalans. Més del 70% el defensen en l'enquesta que acaba de publicar La Vanguardia.

Ha de ser difícil fer servir tota l'artilleria jurídica de la qual disposa i de la qual no disposa l'Estat, acusar l'independentisme de preparar un cop d'Estat per comprar urnes -els mitjans de comunicació internacionals i les cancelleries encara estan perplexos-, amenaçar el Govern, el Parlament, els funcionaris, les entitats, empreses... i que els catalans continuïn volent molt majoritàriament votar.

La partida s'està decantant de la banda de les forces favorables al referèndum, es miri com es miri. Si la fortalesa de la qual fan gal·la Puigdemont i Junqueras és real, i no cal pensar el contrari, difícilment el referèndum de l'1 d'octubre no es consumarà. David pot tombar Goliat perquè potser sí que el gegant, com diu l'exministre Margallo, no està preparat per jugar aquesta partida. Ni tan sols, com explica el magnífic documental de Jaume Roures Les clavegueres d'Interior, practicant la guerra bruta.