Carles Puigdemont i Toni Comín, ja són allà. La seva imatge, asseguts als escons 853 i 854 al Parlament Europeu, brandint un pòster que reclamava la llibertat d'Oriol Junqueras -l'eurodiputat electe privat d'immunitat i de llibertat a la presó de Lledoners- és ja, sens dubte, una de les instantànies del 2020. La victòria judicial aconseguida per Puigdemont i Comín a les instàncies europees davant les vulneracions permanents de drets i la repressió de l'estat espanyol. És el triomf de la persistència i la tossuderia davant un Estat que es resisteix a canviar el xip i encara continua titllant de pròfugs i colpistes els dos eurodiputats, quan no són ni una cosa, ni l'altra. La justícia europea ha girat com un mitjó la posició dels seus col·legues espanyols i ni tan sols la maniobra matussera de presentar el suplicatori el mateix dia en què els dos eurodiputats assistien a la sessió plenària d'Estrasburg, per contraprogramar l'impacte de la notícia, no ha desviat mínimament el focus de la plantofada que ha suposat per al deep state. Dur cop per a l'establishment madrileny el telenotícies de la nit: Pablo Iglesias prenent possessió com a vicepresident del govern amb un rictus del rei Felip VI enormement seriós, l'exministra de Justícia Dolores Delgado nova fiscal general de l'Estat i Puigdemont i Comín somrients als seus escons a Estrasburg.

Passarà temps perquè la situació entre Catalunya i Espanya es normalitzi, però, segurament, si existís el més mínim brot d'audàcia al Palau de la Moncloa seria el moment idoni per fer un pas endavant i obrir un diàleg profund i sense condicions que generés les condicions per a un referèndum. Perquè l'escó de Puigdemont pot acabar de convertir-se en la pedra angular que acabi reflectint a nivell internacional una o una altra imatge d'Espanya mentre l'Eurocambra actua com una gran caixa de ressonància de les demandes catalanes. Tot això, ho anirem veient en els propers mesos mentre els europarlamentaris de Partit Popular, Ciutadans i Vox es desesperen amb els seus nous companys d'hemicicle. A un dels nois de Vox, el president Sassoli ja va haver de cridar-li l'atenció aquest mateix dilluns. Veurem quina actitud tenen els socialistes, atrapats entre la desjudicialització de la política que predica el reconvertit Pedro Sánchez i les pressions perquè se sumi, arribat el moment, al suplicatori demanat pel jutge Pablo Llarena i que es veurà d'aquí a uns mesos.

Situades les peces d'aquest nou curs a Brussel·les i Madrid, la tercera que entrarà en acció és a Barcelona, on els propers dies s'haurà de reunir la taula catalana que ha de fixar la posició del Govern per a la cita amb l'Executiu de Sánchez. D'aquesta cimera entre partits independentistes i entitats ha de sortir també la posició que el president Quim Torra porti a la reunió amb el president del Govern espanyol. Serà la primera ocasió en què es podrà veure si hi ha aigua a la piscina o és un enorme suïcidi llançar-s'hi ja que els negociadors van directament contra el ciment. I, en un màxim de quinze dies, la reunió entre els dos governs que van acordar el PSOE i Esquerra Republicana per a la investidura de Sánchez. També serà el moment de la presentació dels pressupostos de la Generalitat per part del vicepresident Pere Aragonès. Per més que especulin uns i d'altres, no sembla, certament, que les eleccions catalanes siguin a tocar.