El terrorisme cada vegada que actua posa al descobert una cosa a la qual potser no havíem prestat prou atenció. El cas d'aquest dimecres a la ciutat de Londres n'és un bon exemple: cada vegada es necessiten menys coses per perpetrar un atemptat i, en canvi, la rapidesa de les comunicacions fa que tota l'atenció planetària es concentri al mateix lloc, en aquest cas davant del Parlament de Westminster. Un terrorista, un cotxe i un ganivet que han servit per perpetrar un acte violent que a més de segar quatre vides humanes i deixar una vintena de ferits de diferent consideració ha interromput una sessió a la Cambra dels Comuns, ha obligat a evacuar d'urgència la primera ministra Theresa May i fins a 400 persones entre polítics, treballadors de mitjans de comunicació i personal del Parlament han romàs retinguts diverses hores davant de l'amenaça que l'atacant no hagués actuat sol.

Europa està en permanent estat d'alerta des de fa molt temps. I en un estat d'ansietat en algunes capitals occidentals: París i Brussel·les en són dos clars exemples. La capital comunitària recordava aquest dimecres el primer aniversari de la matança més gran al país, que va deixar 32 víctimes i 300 ferits. I un país que encara no ha recuperat del tot el batec habitual al carrer. A França, l'estat de setge s'ha convertit en la situació natural sota la presidència del socialista François Hollande. A Roma, l'exèrcit patrulla pels carrers... i així podríem seguir. Londres havia desactivat més d'una dotzena de plans terroristes per actuar en territori britànic però és materialment impossible aconseguir-ho sempre. Les imatges ens oferien un país commocionat tot i que lògicament lluny del xoc que va suposar l'atemptat de juliol del 2005 en el qual van morir 56 persones.

El terror desperta sempre por i provoca reaccions imprevistes en altres llocs del món. El president dels Estats Units, entossudit a tancar la frontera amb Mèxic i impedir l'entrada a ciutadans de diversos països amb un historial terrorista, aprofitarà sens dubte l'atemptat de Londres per reforçar les seves posicions i el seu discurs prebèl·lic. I les eleccions franceses estan a la cantonada, amb un únic candidat clar en la primera volta: Marine Le Pen. Al terrorisme no se li ha de tenir por. Però el cert és que acaba condicionant, si no les nostres vides, sí el que acaben fent els nostres polítics.