Explica la llegenda que l'expresident del govern José María Aznar, interrogat sobre la designació de Mariano Rajoy per un grup d'empresaris que volien saber les raons que l'havien fet decantar-se pel polític gallec davant de Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja, va donar-hi tres motius: sempre li seria fidel, era una garantia en la lluita sense treva contra ETA i li inspirava la màxima confiança a l'hora de lluitar contra el nacionalisme català, una de les seves obsessions a partir de l'any 2000. Amb el seu estil contundent, va concloure aquella breu explicació amb una frase que un dels presents fins i tot recorda: "Mariano és un home d'una peça". Era poc abans del Nadal del 2003.

La història, tanmateix, no s'escriuria pas com Aznar es pensava. Rajoy va perdre ràpidament la confiança del seu mentor i després d'aquella derrota electoral del 2004 després de l'atemptat d'Atocha, el polític gallec va començar a fer evident la seva enorme capacitat de resiliència i es va negar a fer-se responsable de l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. A la pràctica, era tant com fer responsable Aznar de la pèrdua del poder per la seva desastrosa gestió de l'11-M. Ja res no va tornar a ser igual des d'aquell moment i a ulls de l'expresident cap dels altres dos motius que el van portar a designar-lo no justificaven mantenir el teatre de continuar sent el president d'honor del Partit Popular. Curiosament, l'últim desacord entre tots dos s'ha oficialitzat pel tema català i la línia divisòria no ha estat la negociació o la confrontació, sinó entre la línia dura i la molt dura. Entre la sensesubstància de l'Operació Diàleg i passar directament a mesures coercitives.

La gran paradoxa és que Aznar ha fet un cop de porta el més sonor possible i tot ha quedat en uns quants titulars de diari. Al partit, silenci. El club dels empipats amb Rajoy comença a ser important al partit, però Aznar és passat. Que la notícia de la renúncia d'Aznar a la presidència d'honor del PP es faci pública per Nadal és tot un homenatge a un dels anuncis més emblemàtics d'aquestes dates al llarg de les últimes dècades: el del torró El Almendro. El torna a casa per Nadal que es repeteix any rere any. Mentrestant Aznar, derrotat, s'ha quedat sense casa.