Els negociadors de Junts per Catalunya i d'Esquerra Republicana han decidit deixar córrer unes setmanes el rellotge i ajornar la investidura del president de la Generalitat. Ningú no ho vol dir explícitament així, no fos cas que el pacient electorat independentista acabés per rebel·lar-se, però la prova és el continu retard en les negociacions: sempre estan a punt de finalitzar però el cert és que no avancen mai. No sabem realment ni quins són els problemes, ni si són superables, que òbviament ho són, ja que unes noves eleccions serien una catàstrofe. Un dia es parla d'una resolució que està a punt d'aprovar-se i es passen d'un bàndol a un altre de la mesa de negociació i un altre s'anuncia la presentació d'una proposta per modificar la llei de Presidència i investir Carles Puigdemont a distància.

I quan aquesta darrera proposta es porta al Parlament, només la presenta JuntsxCat al registre i, políticament parlant, el seu recorregut és pràcticament nul perquè quedarà embarrancada en alguna de les resolucions del Tribunal Constitucional. Sorprèn, per tant, l'obstinació de la formació de Puigdemont amb l'esmentada iniciativa legislativa.

El cert és que s'han complert 50 dies de les eleccions del 21-D, i deu des de la suspensió de la sessió d'investidura fallida del passat 30 de gener pel president Roger Torrent en espera d'un debat efectiu i amb garanties per investir el candidat Puigdemont. I aquí som, esperant unes garanties que no arribaran i cobrint informativament les hores amb reunions que no semblen portar enlloc però que intenten transmetre la impressió que alguna cosa es mou. Si no fos perquè els partits són diferents, aquesta situació, més o menys, és la que ja vam viure a l'hivern del 2015 en aquelles negociacions interminables entre Junts pel Sí —la candidatura de CDC, ERC i independents— i la CUP que van acabar amb el pas al costat d'Artur Mas.

La situació és diferent però s'assembla a aquella i la lenta cocció a què se sotmet l'acord d'investidura entre les dues formacions polítiques amenaça el relat de l'independentisme, que l'únic que transmet és un conflicte entre les dues formacions, no beneficia en res als polítics que estan presos a Estremera i a Soto del Real i, finalment, debilita la posició política de Puigdemont. Per això és més injustificable encara que continuïn jugant al gat i la rata.