A la fi el Girona ha aconseguit el seu somni i pot dir amb orgull que ja és un equip de Primera Divisió. Els homes de Pablo Machín han certificat aquest diumenge el seu ascens a la màxima categoria i l'any que ve desfilaran pel terreny de joc de Montilivi les estrelles dels principals equips del futbol espanyol. Després de veure com se li escapava l'ascens en les dues últimes temporades en les eliminatòries, en aquesta ocasió els gironins, després d'una temporada molt regular, han encarat la recta final de la temporada sense pressió i l'empat davant el Saragossa ha estat suficient per assegurar-se la segona plaça de la classificació de Segona Divisió i l'ascens directe.

Girona era l'única capital catalana que el seu equip no havia estat mai a Primera Divisió. Hi van estar Lleida i Nàstic de Tarragona. El primer en la temporada 93-94 –anteriorment en la 50-51– i en cap de les dues oportunitats no va aconseguir mantenir la categoria. L'experiència del Nàstic va ser una mica millor entre els anys 47 i 50 i igualment de decebedora en la temporada 2006-2007. Ara, el Girona acompanyarà Barça i Espanyol i ho farà en un moment en què el futbol és un dels principals aparadors internacionals per a una ciutat. També és un gran negoci per al sector serveis que a Girona i les seves comarques limítrofes ja ha experimentat un salt molt qualitatiu amb l'arribada de l'AVE i de la mà d'un dels millors restaurants del món, el Celler de Can Roca.

Però sobretot, a més de l'orgull de la ciutat per l'èxit obtingut, el Girona servirà per traslladar una imatge de la Catalunya actual. Esclar que el futbol és també política! Si el Barça és més que un club i Cristiano Ronaldo ha pogut esquivar fins ara els seus problemes amb Hisenda perquè juga en el Reial Madrid, el Girona també representa el dret i el desig molt majoritari dels catalans a un referèndum d'independència. I aquesta imatge de l'estadi de Montilivi s'unirà a la del Nou Camp en un moment crucial de la història del país.