Deu segons de la intervenció del diputat Carlos Carrizosa de Ciutadans al Parlament de Catalunya han servit més que moltes declaracions de polítics independentistes parlant de la independència o no de la Fiscalia. Són només deu segons però val la pena veure'ls un cop i un altre perquè recullen a la perfecció el rovell de l'ou de molts dels processos judicials que estan engegats i que tenen en la Fiscalia l'ariet imprescindible per, per exemple, presentar querelles. Des del seu escó, l'important diputat de Ciutadans, ja que és portaveu del Grup Parlamentari i llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, no pot aguantar-se el riure quan parla de la independència de la Fiscalia i acaba provocant amb el seu quequeig sobrevingut un esquetx humorístic més propi del reeixit programa televisiu Polònia que no pas del Parlament de Catalunya.
I no és estrany que sigui així ja que es tanca una setmana funesta per als diferents estaments judicials provocada pel ministre del ram Rafael Catalá. No hi ha amotinament dels perjudicats però sí paraules greus i que no s'acostumen a escoltar. Tampoc no hi ha una revolta en tota la regla però sí comunicats de les associacions judicials expressant el seu estupor per la situació que s'ha generat i l'evident control polític que s'ha produït de llocs clau en moments tan delicats per al PP i amb nombrosos fronts judicials oberts. No sembla estrany que en aquest context, partits com Ciutadans, que havia fet bandera de la independència de l'estament judicial espanyol, no puguin articular paraules en parlar de la independència de la Fiscalia.
I és que el poder polític espanyol -que va molt més enllà dels ministres i que es dilueix entre càrrecs polítics i tot un entramat d'elits funcionarials- és real i engoleix amb una rapidesa sorprenent qualsevol dissonància que es pugui tenir. Potser per això Rivera està més callat i el PSOE, que coneix bé de què va tot plegat, espera beneficiar-se'n arribat el moment. Ara del que es tracta és de controlar al màxim els centres de comandament judicials, enviar el màxim de missatges possibles de cara als conflictes que arriben allà i sobretot aquí i de passada fer arribar missatges gens no encriptats de l'estil "això no et sortirà pas bé". Així, pensen, ja és suficient.