El mateix dia que es produïa un nou caos ferroviari a la deficient xarxa de Rodalies de Barcelona, que ha afectat set línies i desenes de milers de passatgers, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, pronunciava al Senat una d'aquestes frases que sempre agrada de dir als governants i, més en aquests temps, referint-se a Catalunya: "Cal parlar dels problemes reals dels catalans: pressupostos, infraestructures i inversions". No sap fins i a quin punt el dèficit crònic en aquestes tres qüestions ha provocat un enuig tan monumental a la societat catalana que, junt amb altres menyspreus, ha acabat per situar el conflicte en una zona de no retorn. Entre altres coses, perquè la societat catalana pot estar dividida entre els que estan a favor de la independència de Catalunya i els contraris però la divisió és pràcticament inexistent quan es parla de celebrar un referèndum o del maltractament rebut per Catalunya en els últims anys per part de l'Estat. Aquí, els percentatges s'apropen sempre al 80%.

El problema que existeix és que si es debat el que Rajoy entén com els problemes reals dels catalans, tampoc el seu govern no sortiria gaire ben parat. A finals de l'any passat, la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar un informe a partir de dades del Ministeri d'Hisenda, referides al 2015, demolidor. L'exercici va registrar el pitjor balanç de la història pel que fa a inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya, ja que només se'n va executar el 59% del pressupostat. Una segona dada: mentre el pes econòmic de Catalunya va ser del 18,9% i el de població no li queda lluny, la inversió regionalitzada de l'Estat en infraestructures només va ser del 9,9%. Aquí caldria afegir-hi a títol d'inventari que òbviament Madrid va estar juntament amb Castella-La Manxa i Cantàbria entre les comunitats on l'execució de les inversions de l'Estat en infraestructures va superar el 100%. Pot passar, encara que l'única confirmació que en puguem tenir sigui a partir dels informes d'Hisenda.

Parlar de coses reals té aquest petit inconvenient: que les dades de pressupostos, infraestructures i inversions no és que siguin dolentes, sinó que són horribles. Potser el més aconsellable seria que no es fiquessin en aquest terreny perquè les possibilitats de patir una rebolcada són altes. En canvi, mentre es parla de l'Operació Catalunya el teatret pot anar més o menys aguantant. Això sí, a empentes i rodolons, amb converses discretes, indiscretes, secretes o reservades, però molt lluny d'una reunió per negociar la celebració d'un referèndum.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat