Per segona vegada en menys de nou mesos uns desconeguts han entrat al despatx dels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, al centre de Madrid, amb la intenció d'intimidar-los. Com la primera vegada, el mes de gener passat, la intrusió s'ha produït uns quants dies abans de dates clau per a algun dels seus famosos processats: en aquella ocasió, vencia el termini per interposar recurs contra la resolució del Tribunal Suprem de mantenir l'ordre europea de detenció contra el president Puigdemont; ara, estem en vigílies que el Tribunal Suprem vegi el recurs de cassació contra la inhabilitació del president Quim Torra per una pancarta penjada al Palau de la Generalitat reclamant la llibertat dels presos polítics amb un llaç groc.

Pensar que les destrosses ocasionades al despatx dels advocats Boye-Elbal són simplement una qüestió d'atzar està fora de qualsevol raonament lògic. Per la perícia dels lladres, que, per la seva manera d'actuar, es tracta d'un grup tècnicament qualificat; pel moment escollit, per demostrar la impunitat amb què poden actuar una segona vegada; i per la seguretat amb què es comporten, atès que amb provocar destrosses i sembrar el caos en tenen prou, ja que no busquen res de valor amb el furt. A aquestes dues intromissions cal afegir-hi l'escorcoll policial que va patir encara no fa un any per un presumpte delicte de blanqueig de capitals i del qual no es va saber res més malgrat el deliberat enrenou mediàtic que va provocar la policia durant uns dies.

No hi ha gaires precedents de països del nostre entorn en què la tasca del lletrat defensor ensopegui amb problemes com els que han d'esquivar Boye i Elbal. Potser en països com Turquia aquestes situacions no són estranyes, però a la Unió Europea, per sort, sí que ho són. Els primers interessats que això no passi haurien de ser el govern espanyol, que presumeix ser d'esquerres i progressista, i, sobretot, el controvertit ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. No és la millor carta de presentació per a Espanya que un diputat del Parlament alemany, per exemple, denunciï la persecució política a Boye.

Dissabte passat Òmnium Cultural va denunciar un assalt a la seu central i unes hores abans els assaltants a la llibreria Blanquerna de la Generalitat a Madrid de l'any 2013 es van concentrar davant la seu demanant l'absolució dels condemnats, que encara no han entrat a la presó. Tot això entre notícies de guerra bruta de la policia patriòtica en el cas Bárcenas, la mateixa policia de l'Operació Catalunya que s'ha dedicat a fabricar proves falses i a perseguir l'independentisme.

Enmig de tot això, és normal que Boye sigui un lletrat incòmode, ja que ha clavat importants derrotes a la justícia espanyola a Europa. Però la intimidació acaba sent, moltes vegades, una prova més de la desesperació dels qui practiquen la guerra bruta i saben que estan perdent la partida.