Si dimarts passat la fracassada reunió entre la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el vicepresident Oriol Junqueras va ser la constatació que l'Operació Diàleg tan esbombada per part del govern espanyol és, ara com ara, tan sols un titular buit, la cascada de notícies judicials de dimecres que tenien com a únics destinataris dirigents de l'espai sobiranista va ser la plasmació d'una marxa més en l'actuació de l'Estat contra actors diversos de l'independentisme català. Tot això, en uns moments en què la Conferència de Presidents de dimarts vinent convocada per Mariano Rajoy i a la qual no assistirà el president Puigdemont -més tard ha comunicat també la seva absència el lehendakari Iñigo Urkullu- no farà sinó certificar dues coses: en primer lloc, el fracàs polític de la conferència abans fins i tot que se celebri; i en segon, el braç allargat del quietisme en la política espanyola a l'hora d'oferir propostes perquè el president de la Generalitat hi fos present.

És evident que al govern espanyol li ha interessat més explotar l'absència de Puigdemont en la Conferència de Presidents i presentar la imatge d'un polític gens dialogant, que no pas atreure'l a la reunió. Això, la Moncloa no ho explicarà així, òbviament, però n'hi ha prou amb un exemple. La modificació de l'ordre del dia de la reunió. Passar d'un ordre del dia estàndard a un altre que recollís específicament el contenciós català. Se li va suggerir al govern del PP des de la seva Delegació a Catalunya i el seu nou titular, Enric Millo. Però res d'això no va ser atès perquè que es va interpretar que fer-ho seria com un reconeixement del conflicte amb Catalunya. I esclar que ho era! Perquè és que hi ha! Algú ho nega? Amb aquesta variació de l'ordre del dia i la situació catalana no en els precs i preguntes sinó com un punt específic és molt probable que Puigdemont hagués anat a Madrid.

Els hauria explicat com s'ha arribat a aquesta situació i la sortida del referèndum que proposa Catalunya. No serà així, el marc serà un altre i haurem passat de la Conferència de Presidents a la conferència del president. Sota el títol de 2017, un any clau per al futur de Catalunya, Puigdemont s'adreçarà als d'aquí i als d'allà en el que ha de ser l'esbós més concret dels propers mesos. Com es vol creuar des de la banda autonòmica a l'altra banda, la de la independència. I, sobretot, com es completa la legislatura amb un referèndum vinculant i efectiu.