Una de les conclusions d'aquests mesos de confús debat judicial, a Espanya al Tribunal Suprem i a Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit i Suïssa en les instàncies respectives, és que la causa dels presos polítics i exiliats catalans ha estat molt ben defensada. Un equip de lletrats molt competents, amb estratègies individuals de cada client però amb una innegable coordinació, ha posat en perill la justícia espanyola i ha desemmascarat internacionalment el judici que està per venir. La retirada de les ordres d'extradició després de la contundent sentència alemanya a favor de Puigdemont i l'efecte dòmino en els consellers escampats per Europa i també en la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, han generat enuig a Madrid. A això s'ha unit la citació del jutge del Suprem Pablo Llarena per un tribunal belga aquest dimarts, una situació que l'estat espanyol ha encaixat com una ofensa de Brussel·les quan es tracta tan sols d'una demanda civil davant d'unes declaracions imprudents del magistrat.

Doncs bé, quan crèiem que ho havíem vist tot, hi havia encara capítols per escriure. El nou objectiu és mirar de desacreditar els lletrats de presos i exiliats en mitjans de comunicació o fins i tot a través de col·legis professionals. Tan sols així s'entén la desmesurada cursa per atacar el prestigi dels lletrats que coordinadament s'està duent a terme amb participació fins i tot d'un partit polític, sempre present en aquestes batalles i amb una presència mediàtica exagerada si es compara amb la seva representació real.

Igual que el magistrat Llarena va recórrer a l'empara del Consell General del Poder Judicial per les seves declaracions, amb molt més motiu el penalista Gonzalo Boye l'ha demanada al Col·legi d'Advocats de Madrid davant de les amenaces, injúries i calúmnies que està patint a l'exercici del dret de defensa. Poc ha tardat el Col·legi d'Advocats de Madrid a pronunciar-se i, si algú pensava que s'alinearia amb un dels seus col·legiats, estava molt errat. El resultat ha estat un pronunciament clar de suport al magistrat en el que costa saber si el col·legi actua com a representant dels advocats o dels jutges. No només això, sinó que és un acte de suport al govern espanyol, de defensa de la immunitat de la jurisdicció espanyola i d'empara inequívoca a Llarena pels atacs que ha patit per la seva defensa de la Constitució i com un magistrat "inamovible, responsable i independent".

Veurem més coses en aquest conflicte que té molts cops baixos i molta guerra bruta, com ja està passant. No n'hi havia prou amb inventar-se un relat judicial que té poc a veure amb el que ha succeït a Catalunya sinó que ara es fa un pas més: ferir les defenses per una feina ben feta i que ha posat massa coses al descobert d'una Espanya a la qual cada vegada més li costa tapar les seves pròpies vergonyes.