Després d'unamica menys d'un any i mig com a ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell ha abandonat aquest divendres el càrrec per responsabilitzar-se de la política diplomàtica de la Unió Europea. Realment, Borrell no podia escalar més alt als seus 74 anys després de les atrocitats que ha comès al capdavant de la política internacional del govern de Pedro Sánchez. Però la fallida integració europea tampoc no podia haver anat tan cap a baix. La Comissió Europea, completada des de fa molts anys a còpia de pegats i d'interessos de repartiment dels estats, situa al capdavant de la diplomàcia un veritable piròman de la política que ha fet mèrits sobrats per mancar d'opcions al càrrec.

Tanmateix, Borrell s'ha sobreposat a totes les vicissituds enarborant la bandera d'Espanya i actuant com a flagell permanent de l'independentisme català. Amb això ha assolit una posició que l'ha situat per sobre dels seus errors i, quan ha fet falta, el Partit Popular i Ciutadans han sortit en la seva defensa amb una energia i una empenta poc habitual en polítics d'altres formacions i (teòrics) adversaris. Amb la meritocràcia deixada de banda, Borrell ha cavalcat sobre els seus errors mentre provocava un conflicte internacional després d'un altre.

No deixa de ser curiós que el que no ha fet a Espanya sigui un actiu per a un càrrec europeu. Perquè si la política exterior ha estat amb els últims governs una assignatura pendent -potser Josep Piqué va ser l'últim ministre d'Exteriors amb caixet a Europa-, amb Dastis -l'últim de Rajoy- i amb Borrell, ha assolit cotes difícilment justificables. Mancat de política a Europa, desapareguts a Amèrica del Sud, sense influència al nord de l'Àfrica i absents del gran continent asiàtic, la política exterior ha estat únicament la de lluitar contra l'independentisme català i impedir que les seves posicions guanyessin adeptes. Una cosa que han aconseguit a cop de talonari entre molts governs però ha esdevingut una causa perduda en molts altres organismes internacionals i en una part significativa de l'opinió pública internacional.

Que, amb semblant bagatge, Borrell se'n vagi a Europa és realment simptomàtic.