Tinc la impressió, en contra del que em ve dient insistentment l'Administració, que els ciutadans hem entès perfectament que el problema de la sequera és d'una gravetat extrema i que hem anat prenent individualment les mesures per reduir el consum. No ha estat una qüestió de les últimes setmanes sinó dels últims mesos i dels últims anys. La població ha entès que l'aigua és un bé escàs i que havia de canviar hàbits poc sostenibles, com ara deixar l'aixeta oberta innecessàriament, o reduir el consum reeemplaçant la banyera per la dutxa, aquells que podien escollir.

Malgrat això, se'ns continua abroncant com si no féssim res i es ridiculitza des de l'Agència Catalana de l'Aigua la posició contrària sobre la prohibició de tancar les dutxes dels gimnasos. Es caricaturitza, d'altra banda, el que 24 hores després es rectifica per part de la Generalitat. O sigui, no havia d'estar tan malament la crítica quan en un tres i no res es va corregir. Per això, quan escolto Samuel Reyes, el director de l'ACA, assenyalar que a les ciutats es viu com si la sequera no existís i que  "la societat urbana" només se n'assabenta quan parles de les dutxes, dels vaixells o del Barça, sembla una boutade o, en llenguatge col·loquial, una manera d'espolsar-se el problema.

El director de l'ACA s'espolsa el problema de la sequera assenyalant les dutxes dels gimnasos

Si el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, hagués arribat abans al càrrec -l'ocupa des del mes de juny passat- potser hauria pogut revertir a temps el bloqueig a inversions econòmiques importants i urgents que tenien aturades la seva antecessora Teresa Jordà i Samuel Reyes. Esperant, potser, que finalment plouria, com a la sequera del 2008 i pensant que a la Mediterrània tots aquests episodis són cíclics. Doncs no ha estat així a dia d'avui i ara es paguen aquells errors.

Era evident, perquè així ho deien tots els experts, que calia apostar per la regeneració de l'aigua i tancar el debat de si plou o no. Com al seu dia s'hagués hagut de fer el transvasament del Roina, que era tècnicament factible en els anys 90, una obra sostenible, i que en termes econòmics actuals hagués estat, sens dubte, rendible. Però aquell moment va passar i ara ningú no vol treure el cap perquè se l'assenyali com el responsable que no es fes aquella iniciativa dels governs de Pujol.

Però parlant més del moment actual, fa gairebé una dècada que es ve insistint des de les empreses amb preparació i coneixement suficient que la regeneració de l'aigua és el futur i el present. Ara, al gener es declararà l'emergència per sequera i s'ampliarà l'actual preemergència que ja afecta 202 municipis que es proveeixen en el sistema Ter-Llobregat, que s'aplica ja a 14 comarques i que afecta sis milions d'habitants. Caldrà fer-ho. Però que es deixi d'assenyalar la "societat urbana" com la culpable per empatitzar amb els pagesos, quan l'absència de mesures quan tocava és la que ha portat els agricultors catalans a l'actual situació límit.