L'acte de proclamació aquest dissabte del candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, aclarint així tot dubte que el primer secretari del partit, Salvador Illa; el ministre de Cultura, Miquel Iceta, o algun altre outsider li pogués arribar a disputar l'elecció, tanca pràcticament els possibles alcaldes de la capital catalana després dels comicis locals que se celebraran el pròxim 28 de maig, diumenge, en espera de la designació de Xavier Trias.

Collboni, que optarà per tercera vegada a l'alcaldia, va quedar en tercera posició el 2019 amb vuit regidors, dos menys dels que van aconseguir ERC i Barcelona en Comú, i va millorar els resultats del seu debut com a alcaldable el 2015, quan havia aconseguit quatre edils i la cinquena posició. Dos dels seus principals rivals ja han estat designats: l'alcaldessa Ada Colau, que repeteix després de vuit anys al capdavant de la ciutat, i Ernest Maragall, també candidat (i guanyador) el 2019, i que tindrà l'última oportunitat, perquè al gener complirà 80 anys.

En els últims anys, la victòria electoral no havia aparegut mai, quan falta poc més de mig any, tan oberta i, per tant, tan disputada. Colau, Maragall i Collboni tenen opcions de guanyar la partida. Però, segurament, també les tindrà Trias als seus 76 anys, si fa finalment un pas endavant, perquè l'evident desgast de Junts, el conflicte intern del partit, els errors comesos i la més que evident fractura en l'organització pràcticament no l'afecten.

La marca Trias és, ara com ara, a Barcelona, molt superior a la marca Junts, de la direcció de la qual no forma part ni ara, ni abans. Seria també l'únic dels quatre principals candidats que podria acreditar que no té res a veure amb el deteriorament que ha patit la ciutat des que ell va deixar el càrrec d'alcalde el 2015, perquè Collboni ha estat la majoria del temps tinent d'alcalde de Colau i Maragall li ha donat més d'un suport, malgrat estar en l'oposició després de les municipals del 2019.

Encara que ningú no coneix amb precisió el calendari de Trias per anunciar la candidatura, són molts els que especulen que serà abans que acabi novembre. No necessita una campanya llarga, perquè és conegut de sobres, però el partit desitja que sigui com més aviat millor, perquè ajudi a tancar candidatures que ara estan en l'aire a conseqüència de decisions controvertides com, per exemple, la sortida del Govern. Encara que les enquestes que s'han publicat no el situen com a guanyador, sí que recullen que potencialment és el que té més marge de creixement entre els indecisos, que, com és normal a hores d'ara, és un percentatge molt alt.

En qualsevol cas, el final de cicle de Colau sembla evident. Igual que els importants vasos comunicants, electoralment parlant, de l'alcaldessa amb Maragall i Collboni; Maragall amb Colau i Trias; Collboni amb Colau i Trias; i Trias amb Collboni i Maragall. Qui aconsegueixi robar més sufragis d'aquesta bossa electoral, que és la més gran de totes, es proclamarà guanyador la nit del pròxim 28 de maig.