Des de sempre, una manera d'atacar Catalunya ha estat anar contra la llengua. S'ha fet en totes les circumstàncies polítiques des de fa segles: amb monarquia, amb dictadura, amb república i amb democràcia. Recordo que al principi de l'anomenada transició política, Adolfo Suárez, un hàbil però inculte president del govern, declarava l'agost del 1976 a la revista francesa Paris-Match davant la possibilitat d'un batxillerat en llengua catalana: "Abans vostè trobi'm professors que puguin ensenyar química nuclear en català. Siguem seriosos". S'estava sortint del llarg túnel del franquisme i aquesta era la posició arrogant del govern espanyol. No passarien més de dos anys que un executiu espanyol presidit pel mateix Suárez transferiria les competències en Educació a la Generalitat i les classes es començarien a fer en català.

Que serveixi aquest exemple, un més en un oceà atapeït de casos similars, per comprovar quina ha estat l'actitud amb el català. Menyspreu de vegades, atacs i crítiques en altres ocasions. Sempre amb l'objectiu de disminuir el paper de la llengua catalana en l'educació però també en la societat. Aquesta setmana n'hem tingut dos exemples molt diferents però que en el fons no són res més que aquesta actitud altiva, fatxenda i prepotent cap a tot el que sigui donar una primacia a la llengua pròpia del país.

L'eurodiputada del Partit Popular Dolors Montserrat, que encapçala el grup de la formació de Núñez Feijóo al Parlament Europeu, ha intentat convertir en un circ anticatalà una comissió de l'Eurocambra que presidia. Així, el Comitè de Peticions va donar barra lliure a la dreta reaccionària i a l'associació Asamblea para una Escuela Bilingüe perquè servís d'altaveu contra la immersió lingüística: Un model que havia de ser analitzat per un comitè tan ampli ideològicament que tres membres van ser designats pel PP i un per Vox. És un pas previ a la missió de l'Europarlament que s'enviarà a Catalunya el segon semestre de l'any i que avaluarà la situació del castellà a les aules.

El segon exemple ha estat el vídeo que s'ha difós profusament per TikTok d'una infermera de Cadis explicant que no pensava treure's el C1 de català per fer oposicions a Catalunya. El vídeo es va fer viral, es referia a C1 com "el puto C1" i el to era d'evident menyspreu. La Generalitat ha anunciat que li obriria expedient, ella ha tancat el compte a les xarxes socials i la seva actitud ha trobat, com gairebé sempre, un ampli suport a Madrid, en els mitjans de comunicació i a la dreta extrema amb els seus radials a Catalunya. Dolors Montserrat i la infermera persegueixen el mateix: que el català sigui una llengua de segona. Per què atendre la gent en la seva llengua pròpia si es pot fer en castellà? Aquesta intolerància no és nova, però se li ha de donar resposta i no mirar cap a una altra banda.