Un cop desapareguda Unió Democràtica per fallida econòmica després de la derrota política a les urnes, distanciats de Ciutadans i molt especialment d'Albert Rivera i, finalment, enfadats amb el Partit Popular, que ni tan sols consideren una eina mínimament útil, l'Upper Diagonal és a punt de beneir el nou invent polític que porta per nom Lliga Democràtica. Una operació que neix amb un únic objectiu: impedir la majoria independentista a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. No és exactament, ara per ara, una Operació Valls 2, encara que té el mateix segell i té un objectiu idèntic després que els va donar un èxit notable a la ciutat de Barcelona quan va aconseguir prou regidors ―tres― per fer alcaldessa Ada Colau i deixar amb la mel als llavis el guanyador dels comicis el 26-M, Ernest Maragall.

En aquest cas, fins i tot és molt més còmode de digerir per a les elits que mouen els fils de Lliga Democràtica, perquè l'autèntic beneficiat de tot aquest moviment polític que s'està cuinant seria el socialista Miquel Iceta, un cop el PSC ha consolidat les posicions en les últimes municipals i Ciutadans es considera una formació política en seriós retrocés electoral a Catalunya. L'objectiu no és cap altre que assolir els 68 escons necessaris per decantar la majoria absoluta i arrabassar-la a l'independentisme, quelcom certament difícil, perquè no hi ha tants precedents al Parlament de Catalunya, però que donada la dispersió del vot respecte a les majories d'abans podria arribar a produir-se. De fet, només amb l'excepció del 1980, hi ha hagut sempre una majoria que primer era nacionalista i que a partir de 2015, amb les candidatures de Junts pel Sí i la CUP, es va transformar en independentista.

Encara que no hi ha, aparentment, un horitzó electoral a la vista a Catalunya, són moltes les incerteses per poder descartar-lo absolutament. Dues de molt importants: la gestió de la sentència del judici del Tribunal Suprem als presos polítics, prevista per a l'octubre. El president Torra ha començat a parlar amb partits independentistes i entitats, però sense una proposta com a tal a sobre de la taula. En segon lloc hi ha la qüestió dels pressupostos de la Generalitat i per als quals el Govern no troba un soci per tirar-los endavant. Tenint en compte que els últims que es van aprovar van ser el 2017, un tercer any sense pressupostos seria tota una notícia i un flanc per a les crítiques de l'oposició. En contra dels comicis per a aquest any hi ha una certa estabilitat a l'executiu i el fet que ni Junts per Catalunya ni Esquerra Republicana no hagin iniciat un camí d'acabament de la legislatura. A tot això s'hi afegeix un altre factor d'incertesa: què vol el president Quim Torra, que en última instància és qui pot convocar els comicis?

Els impulsors de Lliga Democràtica aposten, en canvi, per un final traumàtic entre els socis del Govern que precipiti el final de la legislatura. I Manuel Valls? Doncs sembla que hi serà, però ara per ara no hi és. La precampanya, una altra més, s'ha posat a caminar.