Per als que hem defensat que Leo Messi no se'n podia anar del club al qual ha situat a la cúspide mundial esportivament i econòmicament per la porta del darrere avui estem d'enhorabona: Messi es queda una temporada més. Per als que hem criticat la pèssima gestió de José Maria Bartomeu al capdavant de l'entitat i demanàvem al jugador argentí un esforç explicant intimitats del comportament del president, avui podem donar-nos per satisfets. Per un dia, l'astre argentí ha deixat la prudència en un calaix i en l'entrevista en què ha anunciat que es quedava a l'entitat ha deixat Bartomeu com un drap brut per les seves reiterades mentides, la falta de projecte i la seva covardia. Si el president esperava, com va dir, que Messi digués que ell era problema per abandonar el club, Bartomeu ja hauria d'estar fent les maletes.

Messi es queda i la seva explicació de per què volia abandonar el club és tan convincent i real que, certament, hi ha poc a dir. ¿Algú pot contradir al '10' quan diu que "fa temps que ni hi ha projecte, ni hi ha res. Es van fent malabars i van tapant forats quan passen les coses"? Es pot dir més clar com l'ha enganyat Bartomeu?: "El president sempre em deia que jo al final de temporada podia decidir si volia marxar o em volia quedar i al final no ha complert la seva paraula". O quan explica les raons per les quals va enviar un burofax: "Durant tot l'any li anava dient al president que me'n volia anar, que havia arribat el moment de buscar noves il·lusions, nous rumbs a la meva carrera i ell em deia que no, que ja en parlaríem. El burofax era per fer-ho oficial".

El jugador desisteix d'acabar als tribunals el seu litigi amb el Barça perquè no vol que aquest sigui el seu final després de 20 anys a l'entitat i no perquè tingui perdut el conflicte en un jutjat. Això ho sap tothom. I a partir d'ara, què? Esportivament, que Messi es quedi és poc discutible excepte per als fanàtics que sempre veuen conspiracions per tots costats. Com era millor que es quedés Neymar i no es va saber gestionar bé. Bartomeu no ha guanyat aquesta batalla. És del tot evident per més que llegirem contes de fades que explicaran el contrari. Ha quedat tocada la seva autoritat, ha posat en risc reputacional l'entitat, ha creat una crisi institucional sense precedents i ha dividit el barcelonisme.

Només pot dimitir per tots aquests motius però també perquè va dir que si ell havia estat el problema se n'aniria, i Messi no ha pogut ser més dur. Però en dubto, d'això. Ja s'encarregaran els corifeus de defensar l'indefensable. Fa molt temps que passa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat