Rohini Pande és una economista de Harvard amb un màster de filosofia, política i economia a Oxford i doctorada a la London School of Economics. Índia. Des de la humilitat, una trajectòria acadèmica admirable. Ha investigat i publicat a tot el món mentre es pregunta quin paper juguen les institucions i les polítiques públiques en el desenvolupament. Costos versus beneficis. Abans de donar una conferència al Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa, ens trobem. Li pregunto i em repregunta. Em recorda (sense dir-m'ho) a un trident de filòsofs (Voltaire, Russell i Nietzsche): ens hem de preguntar allò que donem per segur i que ni tan sols estem preparats per respondre. Back to the basics

Rohini Pande - Sergi Alcàzar

Quin és l'objectiu de la seva investigació?

Treballo en l'economia del desenvolupament. Estic molt interessada en les polítiques públiques: per què i quines són les polítiques que s'escullen en democràcia? Quins són els esdeveniments dels últims 20 o 30 anys que han tingut més impacte en el desenvolupament de les institucions democràtiques? Com utilitzem polítiques com la inclusió financera per empoderar les dones? Com dissenyem les institucions perquè aconsegueixin bons resultats? Massa sovint, els grups més minoritaris i pobres no són capaços de treure allò que realment volen d'un Estat. Estic molt interessada a conèixer no només les reformes polítiques, sinó també com les implementem perquè siguin políticament rellevants i socialment acceptades.

Com es podem alinear les polítiques públiques amb els incentius dels governants?

Passo molt temps pensant precisament en això. El problema és polític i no econòmic. No és només que no hi hagi suficients recursos, sinó que també s'ha d'alinear la política amb els incentius. Que quedi dit que els economistes hi poden contribuir molt, tant en els incentius com en l'obtenció d'informació. Jo estic especialitzada en transparència: què passa si donem als ciutadans més i millor informació? Què passa si donem als buròcrates més i millor informació sobre el que està passant? Això els pot ajudar realment a obtenir millors resultats? Hauríem de pensar més en què impedeix prendre bones decisions.

És un problema d'informació. No es té una percepció clara de què està passant als carrers

I què és?

Sovint és un problema d'informació perquè no es té una percepció clara de què està passant als carrers. 

Un problema d'asimetria d'informació.

Exactament. Hem de pensar com resoldre els problemes d'asimetria d'informació i a mesura que ho anem fent, potser podrem utilitzar millors incentius. Els ciutadans escullen els seus principis, mentre que els polítics segueixen molt lligats al rol perdut dels agents. Els governs han d'informar més i incentivar els ciutadans que s'acullin als seus programes socials. 

A vegades és un problema d'incentius mal definits... Per comunicar s'ha de saber què es vol aconseguir comunicant.

Pensar en incentius implica pensar en quina preferència tens i vols implementar. Es passa molt temps dissenyant polítiques sense pensar abans en les preferències d'aquells a qui vols donar aquests incentius. T'has de preguntar: a qui representes? El problema és que ens ho mirem des de fora. Però, qui té el dret de decidir i intervenir en les polítiques que s'apliquen? 

Rohini Pande - Sergi Alcàzar

S'ha d'aconseguir que algú prefereixi no ser corrupte que ser-ne. Espantar-lo amb la presó o premiar-lo per fer bé la seva feina?

Com podem lluitar contra la corrupció?

Si s'enten com un tret individual de la naturalesa humana, llavors és fàcil perquè no hi ha diferències entre persones i països. S'ha d'aconseguir que algú prefereixi no ser corrupte que ser-ne. Espantar-lo amb la presó o premiar-lo per fer bé la seva feina? La tecnologia en les indústries de finances, mòbil o diners estan canviant aquest paradigma i ofereixen una oportunitat per crear una nova estructura.

A Espanya, hi ha molts casos de corrupció...

La veritat és que no conec gaire el cas espanyol. 

Com podem fer que el sistema de benestar tingui en compte i ajudi la gent més desafavorida?

Primer de tot, ens hem de preguntar: què volen els ciutadans més pobres? Sovint som molt paternalistes. Ens pensem que sabem què volen els pobres. Però al cap i a la fi, si estem vivint en una democràcia, hem d'acceptar que els pobres vulguin una cosa que no teníem pensada i que no havíem inclòs en els nostres programes de desenvolupament social. 

Sovint som molt paternalistes. Ens pensem que sabem què volen els pobres  

I per què no els ho preguntem?

Això és el que hauríem de fer. Si aconseguim donar-los veu i representar allò que volen, aconseguirem que un estat democràtic funcioni millor. 

Em recorda la teoria contractual de John Rawls (1921-2002) sobre maximitzar el mínim...

Totalment. Una discussió interessant i recorrent és el vel de la ignorància de Rawls (els individus decideixen com serà la societat justa i democràtica sense saber quina posició hi ocuparan). Alguns acadèmics defensen que abans d'intentar crear el vel de la ignorància, has d'assumir que mai podràs aconseguir-lo del tot. No tinc clar en quina posició em defineixo. De fet, aquest és precisament el punt des d'on he començat a investigar. Com definim un contracte social als ciutadans que suposadament hem de representar?  

Tothom vol lluitar contra les desigualtats, però les desigualtats segueixen creixent. Hi ha solució?

Ningú en té la resposta i si la tingués seria molt popular. El més important és reconèixer que les desigualtats hi són i estan creixent. El creixement econòmic és molt important per reduir la pobresa, però també ha augmentat molt les desigualtats. Com es crea un sistema de benestar en què els ciutadans puguin fer demandes efectives? La clau es troba en les estructures d'informació: quants diners hi ha als pressupostos? Què es recapta amb un impost i on va destinat?

Tornem a la transparència i la corrupció.

La democràcia com a institució ha de treballar per empoderar els ciutadans. Els ciutadans pensen de forma cínica en la corrupció: per què hem de voler un Estat si l'únic que farà és robar diners? Per disminuir la corrupció, s'ha de generar més confiança entre els ciutadans perquè se sentin part de l'Estat. No l'han de veure com una màquina de fer diners, sinó com una eina per reduir les desigualtats. 

Rohini Pande - Sergi Alcàzar

Els ciutadans pensen de forma cínica sobre la corrupció: per què hem de voler un Estat si l'únic que farà és robar diners?

Empoderar els ciutadans vol dir donar-los més informació i fer-los decidir més?

L'Índia és una economia que està creixent molt ràpidament però també és un país molt desigual. El primer ministre va anunciar al novembre passat la política de desmonetització (els bitllets de 500 i 100 rúpies deixaven de tenir valor i ja no servirien per pagar). Aquesta mesura, que implicava un 87% dels diners en efectiu, suposava un xoc econòmic negatiu a curt termini i probablement també a mig i llarg termini. Almenys en termes de PIB. Però era una manera de lluitar contra la corrupció i acabar amb el diner negre. Va simplificar allò que semblava molt complex.

Quin és el resultat?

Ara fa unes setmanes, va guanyar les eleccions a l'Estat més gran de l'Índia. Els ciutadans s'impliquen si veuen que els polítics lluiten contra la corrupció.  

Aquesta mesura potser no serveix a tots els països...

Cada país és diferent. Però les iniciatives de transparència són efectives a tot arreu. Abans de la crisi econòmica, les agències independents de valoració creditícia dels Estats Units rebien diners dels fons d'inversió pels quals treballaven, a canvi d'una bona qualificació. Els coneixements són transferibles d'un país a l'altre, però tant el tipus d'aplicació com el resultat depenen del context específic.  

Quin paper hi juga la globalització?

Els problemes globals com el Zika o l'Ebola s'han de tractar de manera global. No són només un problema de l'Àfrica o Llatinoamèrica, ja que la gent es mou fàcilment d'un lloc a l'altre. El canvi climàtic també és un problema global, però ara com ara no hi ha una veu unànime d'actuació.   

El president Donald Trump assegura que el canvi climàtic és una invenció de la indústria xinesa...

Per això, sóc una mica més pessimista... 

És incoherent lluitar contra les desigualtats però no deixar entrar els refugiats?

És difícil. La primera reacció és ajudar la gent que està patint i vol marxar del seu país. Però més enllà de trobar-nos amb aquesta situació, hem d'actuar i prevenir-la. Per exemple, amb polítiques locals d'acollida. Com utilitzem el que hem après dels diferents estats per prevenir un altre cas com Síria? No es tracta només de créixer internament, sinó també externament. Crear un sistema des de dins però també des de fora per ajudar al desenvolupament.