L'actual president d'honor del BBVA, Francisco González, torna a ser avui notícia i no per l'espionatge il·legal que va encarregar l'excomissari Villarejo quan estava al capdavant de l'entitat. L'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, ha carregat avui contra el govern de Mariano Rajoy per confabular-se amb els seus "competidors" per apartar-lo del seu càrrec, especialment amb Francisco González, llavors al capdavant del BBVA, qui ha assegurat que va ser la primera persona que va exigir la seva marxa de l'entitat el maig de 2012.

Rato, durant la seva declaració en el judici pel cas Bankia, també ha retret l'actitud de Deloitte, que després de més d'un mes de retard mai no va arribar a emetre el seu informe sobre els estats financers de 2011, incomplint "la seva obligació legal", malgrat que des de l'entitat es confiava a comptar amb la seva opinió favorable. Rato s'enfronta a penes d'entre cinc i dotze anys de presó per estafa a inversors i falsedat comptable.

Amb un discurs crític, Rato ha relatat que una vegada complertes les exigències del Banc d'Espanya l'abril de 2012, dies més tard, el govern espanyol, "en una reunió en la qual hi havia presenti tres competidors (BBVA, Santander i CaixaBank)", li demana que elevi els sanejaments des de 7.000 fins a prop de 15.000 milions d'euros. Un càlcul, ha prosseguit, que mancava de "cap base legal" i de la cobertura de les normes comptables de l'organisme regulador, al governador del qual (Miguel Ángel Fernández Ordoñez) l'executiu va demanar silenci

Petició política

"Era una petició política de qui controla el FROB i de qui era nostre cap", ha dit Estona, que ha assegurat desconèixer "què se'ls demanava a altres entitats", però que en el seu cas s'organitzaven "sopars en els quals porten a d'altres perquè diguin les xifres". En la seva opinió, aquesta mostra del "nerviosisme i pànic" de les autoritats va derivar en l'elaboració d'una "situació macroeconòmica caòtica" a petició del ministre.

Molt contundent s'ha mostrat en les seves al·lusions a l'exministre d'Economia Luis De Guindos, qui "donant-se suport en els seus competidors", li va comunicar que l'entitat "havia de fer les revisions que marcaven les regles".

Finalment, el 5 de maig de 2012, en l'última trobada  que van mantenir "a les oficines del Ministeri d'Economia", De Guindos demanaria la seva dimissió just després que ho fes González, la testifical del qual van sol·licitar les parts.