L'Audiència Nacional (AN) acaba de donar un tomb als procediments judicials oberts per recórrer les sancions imposades per la CNMC per intercanvis d'informació sobre preus, entre els quals un dels més destacats és el que afecta els deu fabricants de productes lactis més importants d'Espanya.

Estan en joc prop de 1.200 milions d'euros en reclamacions dels ramaders per ingressos no percebuts que ara aquesta sentència de l'AN posa en "alt risc", indiquen fonts jurídiques.

El mes de novembre passat l'Audiència Nacional va anul·lar la sanció de més de sis milions d'euros imposada el 2016 per la CNMC a un grup de fabricants de torró per presumptes pràctiques il·legals en intercanviar informació per fixar preus al mercat. No hi havia proves que demostressin l'existència del càrtel del torró, concloïa l'Audiència Nacional.

L'argument bàsic de l'Audiència en la seva sentència és que no n'hi ha prou amb demostrar que hi ha hagut per part dels empresaris investigats reunions, comunicacions o intercanvis d'informació o sobre qualsevol altra circumstància de mercat.

És imprescindible aportar prou proves que mostrin que aquestes actuacions hi han tinguts impactes negatius en el normal funcionament dels mercats. Les actuacions investigadores de la CNMC, segons el parer de l'Audiència Nacional, es van limitar a constatar aquests contactes empresarials, sense aportar cap altra evidència sobre l'impacte al mercat.

Aquesta decisió de l'AN podria afectar de ple al procediment obert per la CNMC contra deu fabricants lactis, als quals el 2019 es va imposar una multa de 86 milions d'euros per intercanviar informació sobre els preus a pagar als ramaders, i que va obrir la possibilitat de reclamacions per part d'aquests per ingressos no obtinguts per culpa d'aquestes possibles pràctiques il·legals. En total s'estima que 14.000 ramaders estan immersos en demandes col·lectives contra els fabricants i que les possibles reclamacions podrien assolir els 1.200 milions d'euros.

Fonts jurídiques consultades assenyalen que molts els arguments fets servir per l'AN en el cas dels fabricants de torró poden extrapolar-se al cas dels fabricants de lactis, doncs en bona mesura la sanció imposada per la CNMC es basa en constatar aquests intercanvis d'informació entre empreses i directius sense que s'apreciï una justificació suficient per part de la CNMC per demostrar que això va tenir un impacte negatiu al mercat, com ara exigeix l'Audiència Nacional.

Aquestes fonts assenyalen que no existeix aquest extra de justificació per part de la CNMC per sancionar els fabricants lactis i només s'hauria emprovat un intercanvi ocasional d'informació. Així mateix, indiquen que l'Audiència Nacional podria determinar que igual com no ha existit el càrtel del torró tampoc ha existit cap càrtel de la llet.

L'impacte assoliria els ramaders que han interposat demandes per reclamar perjudicis per aquests intercanvis d'informació sobre preus. Si l'AN determina que no s'ha acreditat l'existència dels intercanvis o el caràcter nociu d'aquests, aquestes demandes es desestimaran en no poder acreditar-se cap dany als ramaders. En qualsevol cas, s'anticipa un procediment llarg davant de l'Audiència Nacional davant de la dificultat de l'anàlisi.

Els qui també es veuran afectats són els bufets d'advocats que representen els ramaders i que han desenvolupat una intensa campanya de captació per a la seva incorporació a les demandes col·lectives incentivant-lo amb l'argument que ells cobreixen totes les despeses del procés a canvi d'un percentatge de les indemnitzacions que aconsegueixin. Les fonts consultades assenyalen que aquests bufets es juguen en aquest cas prop de 360 milions d'euros en honoraris.