Ja fa més de dues dècades que els videojocs, a través de tota mena de consoles, van arribar a les nostres vides. Des de la mítica Nintendo 64 fins a la Play Station 5, s'han anat apoderant dels menjadors i habitacions de gran part de la nostra societat, sobretot dels menors de 40 anys.
Ara bé, en els últims anys estem vivint una altra tendència al voltant dels videojocs, que són les competicions. Competicions de FIFA, League of Legends i fins tot de jocs per a mòbils, com el Clash Royale. Tota mena de jocs que permeten fer una competició entre persones.
Moltes empreses i els mateixos desenvolupadors dels videojocs van veure en aquesta possibilitat un nínxol de mercat per començar a professionalitzar el sector dels esports electrònics (e-sports). Per poder saber com funciona aquest món vam parlar amb en Jordi Soler, CEO de la Liga de Videojuegos Profesional (LVP), l'empresa que organitza gran part de les lligues d'esports electrònics a Espanya i bona part de l'Amèrica Llatina, per parlar sobre el seu funcionament i també sobre el seu finançament.
Com funcionen les lligues?
El format de les lligues és molt semblant a l’NBA o la Liga Endesa de bàsquet, és a dir, una lliga regular on tothom juga contra tothom i, en acabar, uns play-offs que acaben coronant el campió. El cas més paradigmàtic dels e-sports és el de League of Legends (LoL), que ja fa més d'una dècada que té una estructura competitiva professionalitzada i consolidada de Riot Games, l'empresa creadora del videojoc.
Abans de res, cal saber que, en el cas del LoL, hi ha tres tipus de competicions, els mundials, que agrupen els millors equips del món i que es disputen cada any a la tardor; de fet, comencen aquest dimarts a Islàndia, que estan íntegrament organitzades per Riot. El funcionament del mundial és exactament el mateix que el del futbol, una fase de grups i després una fase eliminatòria.
A partir d'aquí entren les lligues regionals i nacionals. Les lligues regionals equivaldrien a la primera divisió, és a dir, on hi ha els millors jugadors i equips que lluiten per anar al mundial. En el cas de Catalunya, formem part de la regió Europe West (EUW) i la nostra lliga es diu League of Legends European Championship (LEC). Compartim regió amb els països de l'Europa més occidental com Alemanya, França o el Regne Unit. Aquestes lligues també estan organitzades per Riot.
Fotografia de l'equip de LoL Vodafone Giants aixecant la copa que els acredita com a campions d'Espanya - LVP
I per acabar trobem les lligues nacionals (ERL), que equivalen a la segona divisió i són exclusives d'un país o països concrets. Per exemple, Portugal i Espanya tenen lligues independents, però els Països Baixos i Bèlgica en tenen una de comuna. Aquestes lligues, però, ja no estan organitzades per Riot, sinó per un tercer, en el cas d'Espanya l'encarregat de fer-ho és l'LVP, i la lliga espanyola es diu Superliga.
A excepció del mundial, totes les lligues funcionen a través de franquícies, és a dir que si vols un equip has de comprar una plaça a la lliga, tal com han fet recentment Ibai Llanos i Gerard Piqué, que compartiran lliga amb 9 equips més durant l'any que ve.
Imatge d'Ibai Llanos i Gerard Piqué, propietaris d'un equip de LoL de la lliga espanyola - @3gerardpique
Com funcionen econòmicament?
Un cop comentada l'estructura esportiva entrem en la part econòmica, on hi entren temes tan diversos com la manera de poder veure els partits, els patrocinis i, per descomptat, els ingressos potencials de les lligues.
Actualment, per mirar-ne un de qualsevol e-sport només has d'entrar a internet i veure l'streaming (retransmissió en viu) a la pàgina web on el facin, normalment per Twitch o YouTube. Això permet que sigui completament gratuït avui en dia consumir e-sports, tal com passava fa uns anys amb el futbol o el bàsquet. Ara bé, aquest sistema està destinat a canviar cap a un mètode de pagament o canviar de plataforma. De fet, Soler durant l'entrevista assegura que d'aquí a uns anys podríem, fins i tot, acabar mirant e-sports per Netflix o qualsevol plataforma d'aquest tipus.
Imatge de l'última final de la Superliga amb públic celebrada l'agost de 2018 a Bilbao - LVP
Per tant, si el consum dels e-sports és gratuït, vol dir que s'ha de basar en un sistema de publicitat i d'espònsors. De fet, actualment, el 80% dels ingressos de l'LVP són gràcies a la publicitat, tal com passava quan el futbol era en obert. Tu no pagues per veure'l, però a canvi veus anuncis, com en la televisió oberta, en definitiva, el sistema és el mateix. Aquest sistema té un problema, però, no hi ha espais de monetització, això vol dir que no hi ha un benefici directe el contingut, sinó que els beneficis venen per la publicitat. Com ja va passar en altres esports, l'LVP, segons Soler, ja sap que el sistema actual haurà de canviar per tal de fer sostenible la lliga tant per als equips participants com per la mateixa LVP.
Per tant, pel que fa a la monetització de les competicions que organitza l'LVP, l'actual model es pot resumir en tres senzills passos, a més espectadors, més anunciants estaran interessats en el teu producte i això acabarà generant més diners per a la lliga, tal com defineix Jordi Soler.
Com ja hem dit, això és pel que fa a la monetització de les retransmissions en viu, però l'LVP no només guanya diners a través d'aquí. De fet, té tres línies de negoci. La primera és l'organització de lligues professionals, que ja les hem vist. La segona és l'organització d'esdeveniments per a tercers, per exemple un torneig d'una lliga privada de FIFA per a una empresa.
Xifres d'espectadors
Ja hem dit que en el model de negoci actual de l'LVP els espectadors són importantíssims perquè són els que permeten captar nous espònsors i patrocinadors. Per tant, anem a veure quines són les xifres que baralla actualment l'empresa. Si mirem les últimes dades disponibles, les del 2020, l'LVP va acumular més de 56 milions d'espectadors, un 43% més del recollit en 2019, segurament fa deu anys ningú hagués dit que els videojocs portessin tanta gent a entretenir-se mirant com altra gent hi juga.
En aquest sentit, la Superliga hi va jugar un paper clau acumulant un total de 9,52 milions d'espectadors al llarg de l'any en les seves dues temporades (primavera i estiu), un 47% més que l'any anterior. És per això que Soler assegurava en tancar l'any passat que tot i les dificultats de l'any, LVP aconseguia els "millors resultats d'audiència de la història".
Llicències per organitzar una lliga
Un altre punt important en l'àmbit econòmic per tal d'organitzar una lliga és la llicència. És a dir, tenir el permís del creador del videojoc per tal d'organitzar una lliga en un punt determinat, tal com passa amb els drets esportius de qualsevol esport, des del mundial de Fórmula 1 fins a la Champions de futbol. En aquest sentit, l'empresa que vol optar a muntar la competició ha de tenir un acord tancat per tal de tenir els drets d'emissió de la mateixa i també els d'organització.
En el cas de l'LVP, Soler ens explica que en funció de l'empresa amb qui s'hagi de tractar hi ha algunes llicències que es paguen, tal com passa amb el futbol o altres esports tradicionals, però també n'hi ha d'altres que no i simplement has d'arribar a un acord.
Trofeu que s'entrega a l'equip guanyador de la Superliga - LVP
Condicions per participar en una lliga
Si tornem a posar l'exemple del LoL i la Superliga, aquí tenim una lliga de 10 places que funciona amb un sistema de franquícies, com a totes les lligues dels Estats Units, i, per tant, si hi vols participar has de comprar la teva plaça. Ara bé, per tal de poder participar en una lliga professional organitzada per l'LVP has de seguir una sèrie de condicions.
Durant la conversa amb ElNacional.cat, Soler deixa molt clar que els equips han de tenir una estructura professionalitzada, és a dir un staff tècnic amb un entrenador i un analista com a mínim, els jugadors necessaris per a cada posició i un reserva -les posicions i el nombre de jugadors varien en funció del videojoc- i, per acabar, una estructura empresarial ben conformada i, per descomptat, estable. I també el més important, contractes, és a dir, els jugadors són esportistes professionals, com qualsevol jugador de futbol, handbol, bàsquet o qualsevol altre esport tradicional.
Ara bé, en el cas del LoL només hi ha un cas en què pots obtenir una plaça sense haver de comprar-la i és ascendint des de la competició amateur a la Superliga. Només es dona una finestra a l'any quan l'últim classificat de la Superlliga juga una sèrie contra el primer de la competició amateur, qui guanya es queda amb la plaça a la lliga professional.
Creació de continguts alternatius
Per últim, a l'LVP també li interessa generar un altre tipus de continguts i és tots aquells jugadors o personatges que han sortit d'allà dels quals poden explicar les seves històries. El cas paradigmàtic és Ibai Llanos, que va ser comentarista de LoL durant cinc anys i s'ha convertit en un autèntic fenomen de masses.
Personatges a més petita escala, però igualment d'èxit que han sortit de la Superliga i l'LVP són Carlos Rodríguez "Ocelote", exjugador professional i actual propietari de G2, un dels equips d'e-sports més importants d'Europa, Ander Cortés i Ernesto "BarbeQ" Folch, dos excomentaristes de l'LVP i actualment streamers d'èxit, o els casos de Javier "Elyoya" Prades i Iván "Razork" Martínez, actuals jugadors de la LEC.
Imatge principal: els jugadors de Vodafone Giants durant l'última final de Superliga, disputada a Barcelona sense públic aquest estiu - LVP