La bretxa entre els ingressos de les famílies i el preu de l'habitatge s'amplia a Barcelona. I és que, segons dades de l'Observatori de l'Habitatge Metropolità (O-HB), el cost mitjà de l'habitatge a la ciutat de Barcelona, sigui de compravenda o de lloguer, ha incrementat més del doble que la renda de les llars entre els anys 2000 i 2018. La tendència es manté en el conjunt de Catalunya, però és més aguda a la ciutat de Barcelona on, de mitjana, els llogaters paguen 929,6 euros de mitjana al mes.

En total, l'any passat les llars de de l'àrea metropolitana havien de destinar el 43,5% del seus ingressos a pagar el lloguer. Així ho ha explicat en una roda de premsa la presidenta de l'O-HB, Carme Trilla, que  ha considerat que s'està arribant a un "sostre" de preus en el mercat de lloguer i ha alertat que detecten un comportament de "bombolla immobiliària incipient" en la compravenda.

"Si això segueix així, ens n'anem a un escenari en el qual cada vegada serà més difícil accedir a l'habitatge, que és el que va passar durant la bombolla", ha advertit Trilla. Una de les dades que inclou l'informe de l'habitatge a la metròpoli de Barcelona revela que, entre els anys 2000 i 2018, mentre que la renda familiar disponible va augmentar un 63,4%, el preu mitjà de lloguer ho va fet un 127% i el de compravenda d'obra nova un 147,7%.

Tot i que durant el 2018 s'ha notat una moderació del creixement dels preus de pisos, en un 6% en lloguer i en un 4,6% en la compravenda, Trilla ha alertat de les conseqüències d'un increment continuat dels preus del mercat immobiliari. En el cas de l'adquisició de pisos, la presidenta de l'O-HB ha detectat un comportament de "bombolla immobiliària incipient". 

En l'àmbit del lloguer, ha considerat que es podria estar arribant a un "sostre" de preus perquè la renda familiar ja no "dona per més", i això ho reflecteix, diu, la contenció del creixement dels preus en el 2018. I és que l'increment del 6% detectat a Barcelona és menor al 9,5% que es va produir durant el 2017; unes dades semblants a les de la resta del territori metropolità.

Amb tot, ha assegurat que per estar-ne segurs que s'ha arribat a un "límit" cal esperar a les dades d'aquest any. "El 2019 veurem si efectivament estem tocant aquest sostre o no", ha dit. D'altra banda, Trilla ha recordat que aquest topall segueix comportant "riscos" i que hi ha moltes famílies que tenen dificultats per pagar l'habitatge i més si es té en compte que les llars de l'àrea metropolitana havien de destinar el 43,5% dels seus ingressos a pagar el lloguer l'any 2018.

D'altra banda, l'O-HB constata que hi ha un "desajustament" entre l'oferta i la demanda de lloguer. Segons dades del portal Habitaclia, gairebé el 74% de la demanda se situa per sota dels 1.000 euros al mes mentre que només un 32% de l'oferta es mou en aquests preus.

Les xifres relatives a l'arrendament cobren més importància si es té en compte que cada vegada hi ha més llars que viuen de lloguer: a la ciutat de Barcelona s'ha passat del 30,1% en el 2011 i al 35% l'any 2017. L'increment s'explica perquè gran part dels joves viuen de lloguer i per la reubicació de les famílies desnonades que no podien pagar hipoteques. Per això, ha reclamat que "més que regular" el mercat del lloguer perquè no s'apugi el preu el que cal és fer polítiques i impulsar programes perquè baixi. Per exemple, ha explicat que una llar que cobri dues vegades el salari mínim només podria accedir a un lloguer pagant menys d'un 30% dels seus ingressos a Badia del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Castellbisbal.

Entre altres dades, l'informe presentat aquest dimecres fa una radiografia extensa de l'habitatge a la "metròpolis de Barcelona" i constata la "forta atomització" de la propietat d'habitatges per part de persones físiques, que són posseeixen el 84,6% dels més de 774.000 pisos comptabilitzats. Pel que fa a les persones jurídiques que es podrien considerar "grans tenidors", tenen el 10,7% dels pisos. Les administracions públiques gestionen un 1,6% del total d'habitatges. Finalment, també s'ha donat una recuperació de l'edificació residencial semblant a nivells de 2013.