La banca espanyola, i l'europea en el seu conjunt, han iniciat una reconversió a fons, del resultat de la qual depèn el futur del negoci. Els grans bancs de l'Eurostoxx 50 han perdut més d'un terç del valor en un any, mentre que el sector bancari espanyol va caure gairebé un 19% el 2015 i en aquesta primera part de 2016 s'hi deixa ja més d'un 17%, cosa que reflecteix les grans dificultats que estan travessant. Tot això els porta a accelerar la transformació digital en un context en què tipus d'interès molt baixos continuaran pressionant el marge net d'interès. El control dels costos és ara primordial i el tancament d'oficines i l'ajustament de plantilles s'ha posat en marxa obrint una fase de dures negociacions.

La gran crisi de 2008 no ha acabat per al sistema financer. Un baix creixement, sumat a una caiguda de les matèries primeres estan injectant pressió sobre la qualitat creditícia de les carteres de préstecs, en alguns casos ja bastant recarregades de deute públic i crèdits de dubtosa solvència.

Alhora, els reguladors han incrementat els requeriments de capital després dels controvertits rescats inicials, cosa que d'ara endavant suposarà que, sense comptar en el futur amb el suport de governs, seran els titulars de les accions i dels bons els qui hauran d'assumir les fallides, la qual cosa els incrementa l'ansietat. La cirereta l'han posada els tipus d'interès negatius a Europa i el Japó, la qual cosa implica un aplanament de la corba de rendiment del negoci, que ha d'afrontar nous reptes competitius que els arriben des del món digital, com els fintech, amb propostes de valor atractives i baixos costos operatius.

Els reguladors han incrementat els requeriments de capital després dels controvertits rescats inicials

Tota l'Europa bancària està concernida. El Deutsche Bank, atacat pels hedge funds, va ser el primer a emetre senyals d'alarma a causa dels dubtes sorgits sobre les seves reserves de capital i transparència, que van ser superades gràcies a recompres dels propis bons i al missatge de suport del ministre de Finances alemany, Wolfang Schauble.  

A França, per posar un altre cas que ha estat també a l'ull de l'huracà, la Société Générale podria suprimir el 20% de les seves agències d'aquí a 2020, mentre se sentia, van dir executius del banc, presoner dels mercats.

El drama dels bancs s'ha accentuat amb els descensos borsaris des de començaments d'any, que van arrencar per dubtes sobre l'economia xinesa, es van accentuar amb l'enduriment de la política monetària de la Reserva Federal i, després, amb la decisió del Banc del Japó d'entrar al terreny dels tipus d'interès negatius. Tot això ha contribuït a empitjorar l'entorn, quan en bastants casos no hi havia problemes intrínsecs seriosos a l'interior dels balanços bancaris, segons assenyala Pictet a Suïssa, on Crédit Suisse ha patit una autèntica desfeta.

El drama dels bancs s'ha accentuat amb els descensos borsaris des de començaments d'any

El cas italià és més complex, com revelen els comentaris relacionats amb la creació d'un fons avalat per l'Estat on col·locar mals préstecs i cobrir dèficits de capital. A la reunió celebrada la setmana passada hi haurien assistit el primer ministre Renzi, Unicredit i Intensa San Paolo. El Banc d'Itàlia també busca atomitzar un sector massa concentrat.

Aquí, el Santander ha anunciat la supressió d'un 13% de les sucursals, alhora d'un canvi del model de negoci que suposarà la incorporació d'un unicanal on s'ofereixi tota classe de serveis, al costat dels més especialitzats en l'àmbit financer.

La banca comercial iniciarà una profunda transformació seguint l'evolució ràpida dels clients, que han reduït la presència a les agències i recorren més al mòbil, a la banca on line i telefònica.

Carlos Torres, conseller delegat del BBVA, ha dit que el futur de l'entitat passa per la via digital, i ha advertit que de les 3.800 oficines que té a Espanya n'haurien de quedar unes 1.000 a llarg termini.

Caixabank ha anunciat que manté la xarxa d'oficines a fi d'oferir als clients els serveis regulars. Caja Duero Espanya està en negociacions per racionalitzar la seva xarxa. L'ajustament al sector de caixes sembla inevitable. Els efectes de la clàusula sòl estan ja descomptats, segons el mercat.

Caixabank ha anunciat que manté la xarxa d'oficines a fi d'oferir als clients els serveis regulars

Els nostres veïns de la península Ibèrica tampoc no se salven, amb el Banc Portuguès d'Inversió (BPI) i el Banc Comercial Portuguès (BCP) afectats per la mala situació d'Angola. Mario Draghi va ser dijous a Lisboa parlant de la situació financera en la zona euro, que seria objecte de noves tandes d'expansió monetària i de reducció de tipus d'interès oficials (el 0% actual) i dels dipòsits (en -0,4%) en els quals els bancs dipositen els excessos de liquiditat al banc central, segons va declarar l'economista en cap del BCE, Peter Praet. L'aprofundiment en la política de tipus d'interès negatiu, estratègia en la qual no ha entrat la Reserva Federal, inquieta profundament la banca.

També està preocupat el sector pels “Papers de Panamà”, que afecten 365 bancs al món, especialment l'HSBC, Crédit Suisse, UBS i Société Générale. Els dos primers han rebutjat les acusacions.

Però aquest gran escàndol, les repercussions del qual encara es desconeixen, els pot afectar indirectament perquè el primer ministre britànic, David Cameron, hi està involucrat a través d'un compte del seu pare. El cas és que Cameron és el líder dels britànics que desitgen seguir a la Unió Europea, però ara els favorables al Brexit han obtingut una basa a favor addicional. I el Brexit pot provocar un forat als bancs europeus de 108.000 milions d'euros, segons un estudi de Bloomberg.

La banca, com es veu, neda sobre un mar de problemes i que els superi no és imprescindible per a la recuperació de l'economia de la zona euro, perquè en cas contrari tindria problemes de finançament. La pèrdua de confiança consegüent danyaria al seu torn la inversió i el consum. I no està Europa per a encadenaments fatals.