Una de les aerolínies més importants de tot Europa, Lufthansa, va anunciar aquesta que ha operat més de 18.000 vols fantasma, és a dir buits o pràcticament buits, des que va començar la pandèmia per mantenir els seus acords comercials amb els aeroports. Aquest fet és destacable entre moltes d'altres coses perquè vol dir que a una aerolínia li pot arribar a sortir completament rendible operar vols sense guanya ni un sol euro, més aviat tot el contrari, només per mantenir els seus drets d'enlairament i aterratge. A més, l'aerolínia alemanya també va anunciar que es planteja cancel·lar 33.000 vols entre gener i març davant la caiguda de les reserves per la variant òmicron.

Tot plegat s'explica perquè, abans de la pandèmia, la Unió Europea exigia a totes les aerolínies que operaven a Europa utilitzessin com a mínim el 80% de les seves franges d'enlairament i aterratge programades en els principals aeroports del continent per tal de tenir el dret a mantenir els seus vols en aquests aeroports. Amb l'arribada de la Covid, aquest percentatge es va reduir fins al 50%, però tot i la nova normativa encara hi ha hagut aerolínies que han tingut complicacions per assolir la quota per culpa de la baixa demanda durant els últims dos anys.

Aquest va ser el que li va passar a Lufthansa i, per tant, podia perdre els drets d'ús sobre uns certs aeroports. La solució que va trobar l'empresa alemanya va ser, efectivament, operar fins a 18.000 vols buits, ja que no existia cap requisit sobre quantes persones havien de viatjar durant aquestes franges reservades.

Ara bé, per què Lufthansa ha comunicat el nombre de vols que ha operat buits? Doncs com a protesta a la nova proposta de la Comissió Europea en matèria de slots. Concretament, l'executiu comunitari ha proposat que les aerolínies hagin de reservar el 64% dels seus slots en comptes del 80% durant la campanya d'estiu d'aquest any, entre el 28 de març i el 29 d'octubre, com a requisit per a poder conservar-les l'any següent.

Ryanair carrega contra Lufthansa

Com amb tot hi ha una part de les aerolínies que sí que està a favor de la nova proposta i aquest sector l'encapçala l'aerolínia de baix cost irlandesa Ryanair que aquest dimecres va demanar a la Comissió que desoeixi les "falses afirmacions" d'altres aerolínies, referint-se a Lufthansa, que sostenen que les regles comunitàries sobre franges horàries les obliguen a operar vols fantasma.

La contra proposta per a Lufthansa que fa Ryanair per "vols buits" és "senzilla", ja que el que diuen és que venguin els seus bitllets "a preus més econòmics". "Els ciutadans alemanys i europeus ja han rescatat a Lufthansa i les seves filials amb milions en ajuda estatal. Per això, l'aerolínia hauria de posar a la venda les places d'aquests vols a preus econòmics per a recompensar als contribuents", va sentenciar en un comunicat el conseller delegat de Ryanair, Michael O'Leary.

A més, O'Leary va afegir que "Ryanair sol·licita a la Comissió Europea que obligui a Lufthansa i a altres aerolínies subvencionades pels Estats a alliberar els slots que no desitgen utilitzar perquè els 'caça fantasmes' que aposten per tarifes baixes com Ryanair, entre altres, puguin oferir opcions i tarifes més econòmiques en aquests aeroports centrals".

Brussel·les respon

Davant d'aquesta polèmica ha sortit al pas la Comissió Europea rebutjant les queixes de Lufthansa i assegurant que no està obligada a efectuar 18.000 vols buits per no perdre les seves slots. A més, ha defensat el sistema actual, sobre el que consideren que alleuja a les aerolínies al mateix temps que preserva la competència. "Per a la Comissió, els vols buits són dolents per a l'economia i el medi ambient i per això ha pres mesures des de l'inici de la pandèmia", ha assegurat el portaveu de Transport de la Comissió Europea, Stefan de Keersmaecker.

En el cas de l'Estat espanyol, per exemple, durant la setmana passada es van operar un total de 3.179 vols, un 11% menys que en el mateix període de 2019, mentre que Alemanya realitzat un total de 3.173 operacions en aquest temps, una caiguda del 32% respecte dates anteriors a la pandèmia, segons dades d'Eurocontrol.