Una sentència del Jutjat Social número 6 de València considera que els repartidors de menjar amb bicicleta o riders de Deliveroo són falsos autònoms, a la qual condemna a la readmissió o indemnització d'un treballador a qui va acomiadar. La sentència, feta pública aquest dilluns per Intersindical Valenciana, declara la improcedència de l'acomiadament del treballador i és la primera d'Espanya que es dicta sobre la relació de l'empresa Roofoods Spain SL (Deliveroo) i els seus repartidors.

El jutjat valencià considera provat que el demandant treballava seguint les instruccions de l'empresa i sota les condicions fixades "unilateralment" per ella, i conclou que existia una relació laboral entre les parts. Des Intersindical destaquen que aquesta sentència assumeix la seva posició i la de la Inspecció de Treball de València, en considerar que els repartidors són treballadors per compte de l'empresa i no treballadors autònoms.

El cas

Segons els fets provats, l'empresa va ser demandada per un repartidor que percebia una retribució mitjana diària, amb exclusió d'impostos, de 28,49 euros, i la relació es va iniciar en virtut d'un contracte de prestació de serveis subscrit el 25 d'octubre del 2016. Aquest contracte assenyalava que el proveïdor actuaria "en tot moment com a contractista independent" i no seria considerat ni es presentaria "com a agent, empleat o soci de l'empresa", i fixava l'import que rebria (3,38 euros per lliurament realitzat) i la manera de funcionar.

El 30 de juny del 2017, l'empresa va remetre un correu electrònic al repartidor en què li comunicava que donava per acabat el contracte d'arrendament de serveis i li reclamava que lliurés el seu material al magatzem. La sentència assenyala que Roofoods Spain és titular de la plataforma virtual Deliveroo en què, a través d'una aplicació informàtica, els clients poden demanar menjar o beguda als restaurants adherits, que un repartidor transporta al domicili o lloc de treball sol·licitat i que el client paga a través de la plataforma.

Un cop signen el contracte de prestació de serveis, els repartidors, que han de disposar d'un vehicle per al seu desplaçament, es descarreguen l'aplicació de l'empresa en el seu telèfon mòbil i reben instruccions de com donar-se d'alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms i en el cens d'obligats tributaris, requisits previs a la signatura del contracte.

L'empresa al·legava que no existia relació laboral entre les parts, però la sentència indica que es donen en aquest cas "les notes característiques de la relació laboral d'alienetat i dependència", ja que la prestació de serveis del demandant a favor de la demandada presenta trets només "concebibles en el treball dependent i per compte d'altre".

La sentència

Així, la sentència assenyala que l'empresa decidia la zona en la qual el treballador havia d'exercir les seves funcions i en quin horari, i donava instruccions concretes als repartidors sobre les normes de comportament i forma de repartiment. A més, exposa que l'empresa tenia en tot moment geolocalitzat al treballador, al qual podia demanar explicacions en qualsevol moment, i que el treballador no tenia llibertat, dins del seu horari, per rebutjar comandes.

Així mateix, el treballador que volgués deixar temporalment de prestar serveis havia de comunicar-ho a l'empresa amb dues setmanes d'antelació, i es considera provat que el treballador no tenia organització empresarial, sent l'empresa la que organitzava l'activitat empresarial. Acreditada l'existència de relació laboral entre les parts, el jutjat declara la improcedència de l'acomiadament del treballador i condemna l'empresa a readmetre el treballador en les mateixes condicions anteriors a l'acomiadament, o a abonar-li una indemnització de 705,13 euros.

De totes maneres, la sentència no és ferma i contra ella es pot interposar recurs de suplicació davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.