El nombre de plantes de biogàs a Espanya ha crescut de manera progressiva des de fa uns anys, però l'índex de producció de biometà és encara molt baix. Espanya se situa a la cua dels països europeus en aquest tipus d'instal·lacions i en l'aportació a les xarxes d'energia. El nombre de plantes de biogàs a Espanya per habitant és un dels més baixos del continent europeu i se situa en 4 per cada milió d'habitants, segons un informe de 2019.

L'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), en col·laboració amb PwC i la consultora especialitzada Biovic, ha realitzat un 'Estudi de la capacitat de producció de biometà' amb l'objectiu d'analitzar el potencial d'aquest gas renovable. Segons els resultats, Catalunya podria produir 14,46 TWh de biometà cada any, la qual cosa suposaria el 8,9% de la producció total espanyola. Seria la cinquena comunitat autònoma amb capacitat de producció d'aquest biogàs, després de Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa i Aragó, que representarien el 23,2%, el 14,5%, el 12,5% i el 10,8% respectivament. Aquestes dades depenen del tipus de residus disponibles, la quantitat, densitat de població o superfície destinada a activitats primàries, entre d'altres.

A Espanya, Naturgy és pionera en el desenvolupament del biometà, i des de 2014, desenvolupa innovadors projectes per conèixer i reduir els costos de producció i impulsar la injecció dels gasos renovables a la xarxa de gas. La primera planta de biometà que la companyia va posar en operació és a l'estació depuradora d'aigües residuals de Bens (A Corunya). La segona instal·lació, Elena, ubicada en Cerdanyola del Vallès (Barcelona), va ser la primera a injectar la xarxa de gas d'Espanya gas renovable procedent d'abocador.

En l'actualitat, Catalunya, Madrid i Castella i Lleó són tres de les comunitats autònomes en les quals es troben més instal·lacions de producció de biogàs i biometà. Destaca especialment el cas del territori castellà, amb plantes ubicades en les plantes d'Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca i Valladolid. Per la seva part, Catalunya té instal·lacions a Barcelona i Tarragona, mentre que en la comunitat madrilenya destaquen les plantes instal·lades al Parc Tecnològic de Valdemingómez. 

L'informe de Sedigas és rotund quant a la capacitat de producció d'Espanya i el seu escàs desenvolupament: Espanya disposa d'un potencial de producció de biometà de 163 TWh anuals, amb el que s'aconseguiria cobrir a prop del 45% de la demanda nacional de gas natural. El seu desenvolupament, assegura l'estudi, podria haver suposat un estalvi proper als 4.000 milions d'euros als consumidors a la seva factura energètica el 2022, principalment per la reducció d'importacions a països tercers. Els experts han identificat 2.326 plantes potencials de producció de biometà distribuïdes per tot el territori nacional. Als cinc primers llocs del rànquing estarien Castella i Lleó, amb 520 plantes potencials; Andalusia, 334; Castella-la Manxa, 305; Catalunya 248; i Aragó, 238.

El desenvolupament d'aquestes plantes equivaldria a una inversió de 40.495 milions d'euros per a tot el territori nacional, desglossats en 18.792 milions d'euros per a les plantes d'Agro, EDAR o RSU, 14.616 milions d'euros per a les plantes de cultius intermedis i 7.087 milions d'euros per a les plantes de biomassa forestal residual, sent el total equivalent a un 3,61% del PIB nacional. A més a més, tindria un impacte notablement positiu en la creació d'ocupació, especialment en l'entorn rural de moltes comunitats autònomes, contribuint a complir els objectius del repte demogràfic a Espanya. En total, es generarien 21.736 llocs de treball directes i 40.205 llocs de treball indirectes associats amb l'operació i manteniment de les plantes de biometà. A aquests caldria sumar un total de 34.890 llocs de treball directes i 465.200 d'indirectes estimats associats a la construcció de les plantes de biometà, dels quals un 86% dels directes i un 70% dels indirectes serien de caràcter nacional.