L'economista Santiago Niño Becerra ha manifestat que "el que és cert" sobre el futur de les pensions és que "els números no surten", i que això se sap "des de fa dècades". L'economista ha recordat que el mateix ministre d'Hisenda, José Luis Escrivá, assegurava el passat mes de gener que "ni existirà ni ha existit" la proposta d'un canvi a les pensions, però que ara la tirarà endavant venent-la com si "Brussel·les l'obligués". Niño Becerra creu que en realitat és perquè l'Estat no pot cobrir tot el volum econòmic.
La Comissió Europea i el govern espanyol han arribat a un acord per aprovar els fons de recuperació covid que es dirigiran a Espanya. El pacte amb la Unió Europea per tirar endavant les Disposicions Operatives del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (OA, en les sigles angleses) va acompanyat de lletra petita: Brussel·les vol canvis en les pensions.
70.000 milions
El requisit indispensable per injectar els 70.000 milions d'euros europeus és augmentar el període de càlcul de les pensions, és a dir, els anys laborables que es fan servir per determinar quina pensió percep cada ciutadà. Actualment, es prenen els darrers 25 anys treballats per fer un càlcul de quina pensió toca a cada persona, Brussel·les demana que aquests períodes augmentin fins a 30 anys.
Fonts del ministeri consultades per Efe, remeten al que fixa la component 30, on es diu que la mesura busca "reforçar la progressivitat i el caràcter contributiu del sistema fent que la pensió de jubilació reflecteixi més la vida laboral del treballador i atengui la realitat d'un mercat laboral on les interrupcions i les llacunes són cada vegada menys excepcionals".
La implementació prevista per ampliar el període de càlcul és progressiva a partir del 2023 després de la seva aprovació abans de la fi del 2022, segons consta a la documentació.
Espanya haurà de justificar davant Brussel·les que el nou mecanisme que assegurarà la sostenibilitat de les pensions realment garanteix l'equitat intergeneracional, i per això haurà d'enviar a la Comissió Europea una avaluació d'impacte que així ho corrobori.
Des d'ara, el govern espanyol i la UE hauran de mantenir reunions trimestrals per fer balanç dels avenços amb els fons de recuperació, en el que s'inclou el compliment dels requisits per adquirir-los. L'acord remarca que l'Estat espanyol haurà d'informar a la Comissió Europea de qualsevol "risc significatiu" que poses en perill el calendari de compliments d'objectius, especialment quan aquest risc pugui afectar el calendari de la sol·licitud de pagament associada a aquests objectius.
El compliment de les exigències europees permetrà a l'Estat sol·licitar en els pròxims dies el primer desemborsament semestral de 10.000 milions d'euros. Aquesta copiosa quantitat se sumaria als 9.036 milions que ja s'han avançat des de la UE com a prefinançament. Aquest darrer avançament és l'únic que està deslliurat del compliment d'objectius.