El director de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars, ha alertat que un increment del salari mínim interprofessional (SMI) podria comportar alhora un increment de l'atur i la inflació, així com una reducció de la competitivitat i la productivitat. D'aquesta manera, ha volgut criticar la "demagògia" existent en l'àmbit polític, assegurant que "el debat del salari mínim està completament desvinculat de la realitat de les empreses". Tenint en compte que ni les empreses ni els convenis col·lectius ho utilitzen com a referència, Ibars ha explicat que únicament el 0,2% dels treballadors tenen aquest salari mínim, ja que una immensa majoria dels convenis i contractes laborals fixen salaris molt superiors. Mentrestant, la presidenta de la comissió laboral de Foment del Treball, María Ángeles Tejada, ha insistit en la importància de millorar la formació de base, considerant que "a més preparació hi ha més probabilitats d'escollir".

Ibars ha considerat que s'hauria de valorar amb "molta més cura" si aquest país està preparat per fer aquest increment salarial, i com afectaria això a la negociació col·lectiva i a la creació d'ocupació. En aquest sentit, ha posat com a exemple diversos estudis europeus que evidencien que aquesta mesura suposa una barrera d'entrada al mercat laboral alhora que perjudica els assalariats més qualificats i més joves, per la qual cosa ha recomanat que "abans de començar la casa per la teulada, es valori si el país està preparat per a aquest increment exponencial". Una casa que ha recomanat que es construeixi amb el consens i l'equilibri de tots els sectors. 

En el cas de Catalunya, Ibars ha explicat que més enllà de quina sigui la voluntat, la Generalitat no té competències per fixar un SMI propi mitjançant la negociació amb els diversos agents socials, i és per això que des de la patronal estan "a l'expectativa de veure com evoluciona aquest debat". A més, Ibars ha volgut recordar que en el cas que es pactés un salari mínim a Catalunya més alt que el de la resta d'Espanya, això podria implicar "tenir més deslocalitzacions de les que ja tenim".

Sí a la reforma laboral

Tot just un dia després que el secretari general de la UGT, Camil Ros, advertís que si el Govern espanyol i el Congrés no deroguen la reforma laboral, ho faran ells a través d'una vaga general, la patronal catalana s'ha mostrat partidària de mantenir-la, ja que segons el IV Informe del Mercat Laboral i Negociació Col·lectiva, la reforma ha suposat una reducció significativa dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) d'acomiadaments, així com la renovació dels convenis col·lectius "obsolets i petrificats". Ara bé, tant María Ángeles Tejada com Javier Ibars han reiterat la necessitat d'aplicar algunes variacions normatives per tal de guanyar en seguretat jurídica i aprofundir en les reformes associades a la flexibilitat. 

Més concretament, Ibars ha assegurat que "el nou govern hauria de valorar la importància d'aquest model d'ultractivitat derivat de la reforma laboral", ja que considera que això pot frenar la paràlisi de la negociació col·lectiva i evitar perpetuar condicions laborals obsoletes. En xifres, el nombre de convenis registrats i els salaris al llarg del primer trimestre han incrementat un 65% i un 52,94% respectivament a Catalunya en comparació al mateix període de l'any passat, i en un 76% i un 62,32% en el conjunt d'Espanya. I també s'han reduït el nombre d'ERO amb acomiadaments, passant del 68,7% del total a Espanya durant el 2003 fins al 20% el 2015. "Davant aquestes dades, resulten bastant incomprensibles les crítiques a la reforma laboral", ha sostingut Tejada, qui també ha lamentat la manca d'estabilitat governamental a Espanya, que després de sis mesos està repercutint negativament en les inversions. Per això s'ha mostrat confiada que les eleccions del 26 de juny ajudaran a esclarir l'escenari i formar un Govern central "més sòlid i fort".