La Fiscalia Anticorrupció ha demanat quatre anys de presó per a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i per a qui en va ser director general Ildefonso Sanchez Barcoj, per un delicte d'administració deslleial continuada en relació amb sobresous en l'extinta entitat financera. En l'escrit presentat davant del Jutjat d'Instrucció núm. 45 de Madrid, el fiscal Conrado Saiz ha sol·licitat també 8,5 milions en concepte de responsabilitat civil a pagar solidàriament entre ambdós, que hauran d'ingressar en el compte que estableixi Bankia o el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

L'advocat de l'Estat que representa el FROB, personat en la causa, s'ha adherit a la sol·licitud del fiscal. Un any enrere, al gener del 2015, la Fiscalia Anticorrupció ja va denunciar davant de la justícia presumptes irregularitats en les retribucions rebudes per la cúpula de Caja Madrid entre 2007 i 2010, per l'increment irregular de sous, indemnitzacions i plans de pensions suposadament fraudulents de Caja Madrid durant l'època de Blesa com a president.

Ara, el fiscal atribueix a Blesa i a Barcoj la responsabilitat de l'augment irregular de les retribucions, ja que el consell d'administració els va responsabilitzar d'individualitzar-les. Així mateix, destaca el "coneixement i consentiment" d'ambdós en la manera de fixació de la retribució variable dels alts directius, l'excés d'aportacions al pla de pensions com a "gratificació extraordinària", i els "pagaments indeguts en relació amb el cessament" del qual era el seu secretari, Enrique de la Torre. Aquest últim va percebre 2,89 milions d'euros en ser cessat en el seu càrrec, per la qual cosa el fiscal el considera partícip a títol lucratiu i proposa que torni aquests diners; en aquest cas, Blesa i Barcoj veuran disminuïda la seva responsabilitat civil en idèntica quantitat.

Dos anys d'instrucció

Al desembre del 2014 el FROB va advertir sobre presumptes irregularitats, després d'encarregar una auditoria forense a l'empresa Price Waterhouse Coopers. Dos anys d'instrucció han portat la Fiscalia a sostenir que Blesa va incrementar el sou de nou directius de Caja Madrid un 16% el 2008 de manera arbitrària, sense tenir en compte l'opinió del consell d'administració de la caixa, que havia acordat un augment de tan sols un 4,5 %, que en qualsevol cas havia de ser recolzat per la Comissió de Retribucions.

Segons el Ministeri Públic, Blesa no només va incrementar els salaris quatre vegades més del pactat, sinó que ho va fer sense informar l'esmentada comissió. En el seu escrit, Anticorrupció conclou que Miguel Blesa i la resta del comitè de direcció de Caja Madrid van percebre entre 2008 i 2010 un total de 8,5 milions d'euros de forma "irregular" mitjançant increments de sous fixos i variables anòmals, deduccions fiscals fraudulentes que van repercutir en la caixa quan eren computables als directius, i indemnitzacions per acomiadament.