Després que el bufet panameny Mossack Fonseca, especialitzat en la gestió de capitals i patrimonis, estigui patint la filtració periodística més important de la història batejada com "Els papers de Panamà", torna a escena el debat legal i moral de les empreses offshore, és a dir, societats que es constitueixen en un país diferent del que resideixen o operen.

Malgrat que la seva constitució és de per si lícita, sovint s'associa aquest tipus d'empreses a una voluntat d'elusió fiscal que pretén minimitzar el pagament d'impostos dins les escletxes de la llei, aprofitant així la inestabilitat legislativa d'un país on el seu tràfic mercantil té una normativa menys segura.

En aquest sentit, el diari britànic The Guardian ha publicat una llista de tres raons legítimes a l'hora de voler gestionar els diners mitjançant empreses offshore pressuposant que no tothom té males intencions en l'ús d'aquesta praxi. 

  • Guardar secrets comercials i de fabricació: evitar que els competidors s'assabentin que l'empresa està invertint diners en una nova línia de productes.
  • Evitar ser estafat: els proveïdors de serveis, com per exemple hotels o càtering, podrien intentar cobrar un suplement si saben que estan negociant amb una gran companyia o personalitat coneguda.
  • Mantenir-te sa i estalvi: en cas d'estar proveint un servei de traducció a militars o diplomàtics estrangers en zones de guerra, és important que no hi hagi cap mena de rastreig.

Ara bé, les raons semblen ser força menys legítimes i difícilment justificables quan el primer ministre islandès, Sigmundur David Gunnlaugsson, dimiteix després d'haver estat rebutjada la seva petició de dissoldre el Parlament arran de la crisi oberta per la seva aparició en els papers de Panamà. O quan el primer ministre britànic, David Cameron, assegura que l'elusió fiscal és "moralment incorrecta" i exigeix més transparència als paradisos fiscals alhora que el seu difunt pare, Ian Cameron, utilitzava els serveis de Mossack Fonseca per evitar que la seva empresa Blarimore Holdings pagués impostos al Regne Unit.

Tot i que elusió no és el mateix que evasió, la polèmica ressorgida a partir dels papers de Panamà torna a estar sobre la taula. De consciència a llei moral.