Alcarràs no tenia cap cas de coronavirus fins fa quatre dies. “Sense confirmació oficial”, explicava aquest dijous l’alcalde, Manel Ezquerra, en un dels bans que fa arribar als mòbils dels veïns. Primer que res, demana discreció. Després “que tothom respecti escrupolosament el confinament ordenat pel decret d’alarma i US QUEDEU A CASA”, en majúscules. Les recomanacions són estrictes. “Només es pot sortir al carrer per unes raons molt concretes, com comprar aliments quan no hi hagi altra alternativa i fer-ho un dia a la setmana”, diu en una. En una altra: “Al treure el cubell de les escombraries sobretot poseu-vos guants, extremant la neteja de les mans”. I una més: “Els propers dies es recomana reduir les tasques al camp al mínim imprescindible”.

Aquesta última recomanació és inquietant en aquesta vila de 9.500 habitants, el segon municipi més poblat del Segrià després de Lleida. Alcarràs és també la capital del Baix Segre, una de les zones de producció de fruita de pinyol (préssecs, nectarines, paraguaians, platerines…) més grans d’Europa. Hi tenen la seu alguns grans exportadors de fruita del país i fabricants de maquinària, tallers, centrals fruiteres, allotjaments i serveis de tota mena… a més de granges i altres explotacions agrícoles no fruiteres.

L’epidèmia de coronavirus els ha agafat enllestint la campanya de la fruita, que arrenca en tres setmanes amb la cirera i l’albercoc.

Falten mans

La zona gira en torn de la campanya. En quatre o cinc mesos, el Baix Segre ha de fer caixa per cobrir la vida de gairebé tot l’any. Altres municipis viuen del sol i la platja o de la neu i la muntanya. Però Aitona, Torres de Segre, Seròs, la Granja d’Escarp, Massalcoreig, etcètera… viuen de la fruita i el moment decisiu de la fruita és la collita. Alcarràs és un poble gran i diversificat, però els altres s’hi juguen molt. S’ho juguen tot. El problema és que la campanya mobilitza cada any 40.000 treballadors temporals, segons l’Associació Empresarial de la Fruita. Però aquest any no hi són.

“No paren de trucar pagesos inquiets”, explica l’alcalde d’Alcarràs a El Nacional.cat. “Molts pagesos que tenen colla fixa de jornalers es troben que els tenen a fora [a Romania, al Marroc o a l’Equador], de vacances”, explica Ezquerra, que també és portaveu de la Plataforma en Defensa de la Fruita. Típicament, per als treballadors del sector ara és el moment ideal per fer festa. “No tornaran: no poden viatjar per l’epidèmia. A Alcarràs, que hi tenim pisos i allotjaments, no ha arribat ningú. Tampoc als altres pobles”.

Això és un embolic considerable. D’entrada, la primera feina de la campanya és aclarir els arbres: eliminar l’excés de fruita de les branques quan encara és petita. En el procés es retiren entre 500 i 1.000 peces de fruita per arbre fins a deixar-ne l’òptim d’unes 500 (uns 68 quilos) per planta, dit així a l’engròs. És una tasca lenta, laboriosa i cara perquè s’ha de fer a mà. Les màquines d’aclarir encara són experimentals i complicades, perquè cada arbre té un perfil diferent. En fi, és una feina no mecanitzada. Calen mans per aclarir i també per collir. I les mans no hi són.

En aquesta època de l’any, en condicions normals, els temporers ja estan contractats. La pandèmia ho ha alterat tot.

Un manifest i tres demandes

Alcarràs ha encapçalat un manifest (pdf), escrit i signat pels altres 40 municipis fructícoles, sindicats i patronals de la fruita, que han entregat avui als governs català i espanyol. A Madrid li demanen que tregui paperassa i pensi en una “legalització provisional” dels empadronats sense permís de treball que volen treballar a la fruita i ja viuen als municipis productors. Es tracta de “treballadores i treballadors […] ja presents al territori” i d’una “situació excepcional”, agreujada pel tancament de fronteres, cosa que els impedeix contractar temporers estrangers en origen com fins ara.

De la Generalitat esperen que faciliti la incorporació a la collita de gent jove i aturats, una mica com es feia abans. Amb elegància, parla de “prestigiar les feines del camp entre els col·lectius que, com les dones, els estudiants i joves en d’atur i les persones que busquen una primera ocupació, han anat perdent pes dins del global de treballadors temporals empleats pel sector agrari”. Ho presenta com una oportunitat i una alternativa per als acomiadats “com a conseqüència de la pandèmia en curs”.

Una administració i l'altra, explica Ezquerra, s’han de posar les piles i ser creatives. “Cal que disposin alguns incentius perquè aquesta gent vingui a treballar al camp, com bonificacions fiscals o alguna altra motivació”. El que temen al sector fruiter és que mentre l’assegurança d’atur permeti viure, pocs s’animaran a treballar a la fruita.

El manifest també demana a les administracions que garanteixin la disponibilitat dels famosos EPI (equips de protecció individual) “per aconseguir que les feines del sector agrari puguin desenvolupar-se amb seguretat i sense perill d’infeccions”.

Mesures estrictes

En aquest punt, la gent del Baix Segre ja ha donat exemple. Aquest dimecres, la setantena de dones de l’Associació de Mestresses de Casa d’Alcarràs van entregar a l’ajuntament prop de 600 mascaretes fetes a mà amb llençols i roba en desús. S’han donat a treballadors de cara al públic, a la residència d’avis i als serveis sanitaris i d’emergències. La fabricació continua. És part d’una xarxa comarcal coordinada des de Soses, “des d’on les mascaretes es portaran fins allà on calgui, des d’entitats fins a hospitals, si fa falta”, expliquen a l’Associació.

Com altres ajuntaments de la zona, el d’Alcarràs es va mobilitzar aviat per contenir la pandèmia i assuaujar-ne els efectes.

Fa dues setmanes, un decret municipal força estricte va concretar les mesures de distanciament social. Entre altres: clausura de totes les activitats extraescolars, les de la llar de jubilats (que roman tancada), i qualsevol altre centre públic, incloses l’aula de dibuix i pintura, l’escola de música, l’escola bressol i totes les instal·lacions esportives. La vida pública al poble és gairebé morta. Els missatges de prevenció i cura de l’ajuntament són constants: arriben als veïns via web, l’aplicació eBando, i les xarxes socials Instagram, Twitter i Facebook.

desinfeccio2

Desinfecció a Alcarràs (Ajuntament d'Alcarràs)

Desinfecció diària

Alcarràs, com gairebé tots els municipis, ha pres mesures fiscals “per enviar una bufada d’aire fresc a les empreses i a les explotacions agrícoles familiars”, diu Ezquerra. Han suspès tots els cobraments que depenen del municipi i/o els delegats a la Diputació, com l’impost de vehicles. “Volem reduir-ne d’altres per reactivar l'economia, com l’impost d’obres o els preus públics de les escoles de música, i suspendrem les quotes de l’escola bressol”, afegeix.

“Esperem l’ajut de l’Estat”, sospira. “Nosaltres no podem fer un ERTO amb les mestres de l’escola. No ho sé. Les despeses fixes que tenim les haurem d’assumir i modificar el pressupost, també els ajuntaments que ja l’havien aprovat. Ens rescataran, als ajuntaments, com a les pimes i autònoms? L’Estat no ha dit res”.

Cada tres dies, com per recordar la situació, passa per tots els carrers d’Alcarràs un tractor equipat amb polvoritzadors de desinfectant. A les zones més concorregudes, la desinfecció és diària. “Vam veure que ho feien a la Xina”, recorda l’alcalde. La Xina, sí, i alguna cosa més. Ezquerra gestiona granges avícoles de guatlles i perdius i està acostumat als controls sanitaris i a desinfectar instal·lacions. “Les deixem com un quiròfan”, diu.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat