El dèficit espanyol va créixer tres dècimes durant el 2019 fins situar-se al 2,8% de PIB, el tercer major percentatge de tota la Unió Europea (UE). Aquest va ser el dèficit amb què Espanya va rebre el coronavirus, superior a l'anunciat al març pel govern espanyol (2,64%), segons les dades publicades aquest dimecres per l'oficina d'estadística comunitària, Eurostat.

Segons va fer públic el Ministeri d'Hisenda el passat 31 de març, el dèficit del conjunt de les administracions públiques es va situar el 2019 en 32.882.000 d'euros, un 2,64% del PIB i lluny de l'objectiu del 2%, després d'experimentar el primer increment des 2012. Amb tot, però, la correcció de Brussel·les puntualitza que durant l'any passat Espanya va gastar 35.195 milions d'euros més del que va ingressar, equivalents a un 2,83% del PIB.

Aquestes xifres deixen Espanya com la segona economia amb més dèficit de l'Eurozona, només per darrere de França (3%). De la Unió Europea, el supera també Romania (4,3%), que no ha adoptat l'euro com a moneda. Aquests dos països, a més, estan per sobre del llindar del 3% a partir del qual l'indicador es considera excessiu, segons les regles comunitàries de disciplina fiscal.

Hisenda rectifica

Davant les correccions de l'Eurostat, el ministeri de María Jesús Montero ha justificat el desviament de la dada de dèficit per un canvi en els criteris comptables i les mesures posades en marxa per pal·liar els efectes de l'epidèmia de coronavirus. Fonts d'Hisenda han subratllat que la modificació de la dada de dèficit publicat per Eurostat -2,82% del PIB, enfront del 2,64% reportat fa unes setmanes- forma part dels procediments habituals d'intercanvi d'informació i ajust.

En el cas de l'exercici 2019, l'ajust es deu, segons Hisenda, a un canvi comptable de mesures de liquiditat per pal·liar el coronavirus. Una part de la desviació està relacionada amb la monetització d'uns ingressos per actius fiscals diferits (DTA) sol·licitada el 2018 que va ser denegada per l'Agència Tributària el 2019, de manera que Hisenda va computar aquests actius en els comptes d'aquest exercici d'acord amb el criteri habitual de l'Eurostat.

No obstant això, en aquest cas, l'oficina estadística ha considerat que cal esperar a comptar amb una resolució judicial per comptabilitzar els actius, que per tant no es poden incloure en els comptes de 2019, sinó a mesura que es vagin aplicant en els impostos de societats de cada any. Al costat d'aquest canvi comptable, Hisenda assenyala que la dada de dèficit s'ha vist afectat per l'agilització de les devolucions de l'impost de societats 2018 posades en marxa pel govern espanyol per injectar liquiditat a les empreses davant l'actual crisi del coronavirus, el que impacta en els comptes de 2019.

Mentrestant, van aconseguir superàvits en 2019 Dinamarca (3,7%), Luxemburg (2,2%), Bulgària (2,1%), Xipre i Holanda (1,7% en ambdós casos), Grècia (1,5% ), Alemanya (1,4%), Àustria (0,7%), Malta, Eslovènia i Suècia (0,5% els tres), Irlanda i Croàcia (0,4% tots dos), Txèquia i Lituània (0,3 %) i Portugal (0,2%).

Pel que fa al deute públic espanyol, va passar del 97,6% del PIB el 2018 al 95,5% el 2019. Tot i la baixada, Espanya va presentar el sisè major percentatge d'endeutament públic respecte al seu producte interior brut a la UE i va ser un dels onze països que va superar el límit del 60% establert a les normes europees. Per davant d'Espanya van figurar Grècia (176,6%), Itàlia (134,8%), Portugal (117,7%), Bèlgica (98,6%) i França (98,1%), mentre que Xipre va anotar el mateix percentatge que Espanya (95,5%).