El departament d'Economia ha presentat la Nota d'Economia 103, sota el títol 'Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat'. El document recull estudis i conclusions d'una trentena d'experts i constata que el "marc autonòmic" que regeix la política econòmica i social de la Generalitat provoca que Catalunya "no tingui capacitat" suficient per fer front a la pobresa i les desigualtats. És per això que el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha explicat que la situació l'ha obligat a fer uns pressupostos per a l'any vinent "que no són ni els que mereixen ni els que necessiten els catalans", perquè no corresponen a "l'esforç fiscal i econòmic" que fa la ciutadania i no poden recollir "tants recursos com es necessitarien".
Per la seva banda, el secretari d'Economia, Pere Aragonès, ha conclòs que aquesta i altres conclusions de l'estudi presentat són un motiu més per a la independència. "Volem un Estat per poder fer front a les desigualtats!", ha sentenciat. El document presentat constata també que "les restriccions de l'actual marc autonòmic en competències i disponibilitat d'ingressos limiten l'abast de les polítiques públiques que es poden impulsar des del Govern de la Generalitat". Es fa referència, per exemple, al sistema tributari, remarcant que "el disseny impositiu actual s'hauria de replantejar perquè tingués un caràcter més redistributiu", però posa de manifest que "el Govern català no té capacitat per fer-ho, ja que els grans tributs són gestionats per l'Estat".
En aquest sentit, la directora general d'anàlisi econòmica, Natàlia Mas, ha destacat que la voluntat de construir un nou Estat fa que ara, quan s'estaria a les portes de la independència, sigui un moment idoni per fer un estudi com aquest, perquè suposa "una oportunitat única que se'ns ofereix per debatre quines han de ser les prioritats econòmiques i socials del nou Estat".
Resoldre les bosses de pobresa
Junqueras ha garantit que Economia "continuarà destinant el percentatge més alt possible dels pressupostos als àmbits de necessitats, que són també de garantia de disponibilitat de bons pressupostos futurs". "La proposta pressupostària que estem treballant centra la seva atenció en l'intent de resoldre bona part de les bosses de pobresa enquistades i que la recuperació macroeconòmica no aconsegueix corregir", ha matisat el vicepresident. Aragonès també ha explicat que aquest estudi està servint també com a "primer pas" per crear un observatori permanent dels indicadors de benestar i pobresa a Catalunya.
D'aquesta manera, es pretén establir "una monitorització de la pobresa i la desigualtat" des d'Economia i Treball i Afers Socials. El secretari d'Economia ha detallat que els dos departaments treballen en "el disseny d'una taula d'indicadors de progrés social per complementar variables econòmiques com el PIB". L'objectiu és obtenir dades de referència que "ajudin a prendre decisions polítiques i permetin millorar l'acció del Govern". D'aquests estudis, el departament en farà un informe anual que representarà la foto fixa i l'evolució de les condicions de vida dels catalans.
Recomanacions
En un dels textos específics de l'informe s'indica que "més enllà de la necessitat de més inversió social, la Generalitat encara pot millorar en l'eficiència de catàlegs i la seva gestió". De la mateixa manera, s'indica que "cal revisar a fons les prestacions socials, que siguin més flexibles i adaptables a les noves formes de pobresa", perquè "algunes resulten inaccessibles, arriben a destemps o estan desfasades". En aquest sentit, un altre dels articles aposta per crear una Renda Bàsica a Catalunya i creu que "és possible finançar-la".
Els autors defensen una "assignació monetària incondicional a tota la població" que suposi 7.471 euros a l'any per als adults i 1.494 euros per als menors de 18 anys. Aquesta renda "substituiria totes les prestacions actuals" d'import inferior, suposant així "un estalvi d'un 92.222 milions d'euros amb dades del 2010". Per finançar la renda, a més, aposten perquè a Espanya "tothom tingui aplicat un únic tipus d'IRPF del 49%". Aquestes mesures, segons els autors, farien reduir la desigualtats, que els treballadors no acceptessin feines amb salaris baixos, i seria una "palanca per a l'emancipació dels joves".