La Cambra de Comerç de Barcelona ha demanat "un canvi institucional profund" a Espanya per tal d'afrontar la situació d'infrafinançament específic de Catalunya i garantir així la sostenibilitat de les finances públiques de la Generalitat a llarg termini d'acord amb uns objectius d'estabilitat pressupostària, ara per ara, difícilment assolibles fins al 2020. Aquesta és la conclusió principal que es desprèn de l'estudi "Condicions de sostenibilitat de les finances públiques" presentat conjuntament pel president de la Cambra, Miquel Valls i el responsable del gabinet d'estudis econòmics de l'entitat, Joan Ramon Rovira que han volgut evidenciar així el greu problema de les finances de la Generalitat, sobre el qual s'espera i es confia "en què es trobin vies de solució dins el marc de complexitat ja que interessa al conjunt de l'Estat."  

En aquest sentit, Valls ha assegurat que s'ha de passar del diagnòstic econòmic a la traducció política ja que "no es pot anar endarrerint eternament. S'ha de resoldre ja". El president de la Cambra considera que ja fa dos anys que el nou sistema de finançament autonòmic s'hauria d'haver abordat i és per això que la Generalitat com el govern central, un cop es constitueixi, tenen la responsabilitat conjunta de pactar mesures que garanteixin la viabilitat dels comptes públics catalans "amb independència d'acords o desacords polítics en altres aspectes." 

Després de quatre mesos en els quals no s'ha aconseguit arribar a un acord per formar govern a Espanya, Valls no ha dubtat en culpabilitzar tots els partits alhora que els ha instat a pronunciar-se "sobre aquests temes d'importància real pel futur dels ciutadans". I precisament el finançament serà una de les qüestions centrals de la reunió prevista per aquest dijous entre el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras i la vicepresidenta del govern central en funcions, Soraya Sáenz de Santamaria.

Tres escenaris

L'estudi econòmic analitza tres escenaris diferents d'ajustament fiscal. En el primer es presuposa que la Generalitat podria reduir el dèficit fins al -1% del PIB durant el 2016, fet que limitaria el creixement de la despesa fins a un 1,3% nominal. Ara bé, per tal de què això fos possible, s'hauria de mantenir la despesa congelada en termes reals, és a dir, descomptant la inflació, del 2017 fins al 2020 per tal d'aconseguir equilibrar el pressupost fins a l'horitzó del començament de la nova dècada.

En el segon escenari s'agafa com a referència una reducció del dèficit fins al -0,7% el 2016, fet que implicaria una despesa nominal del -1% aquest primer any i una congelació de la despesa pública en termes reals durant tres anys més per tal d'assolir un lleuger superàvit el 2019. Ara bé, tant l'escenari A com el B plantegen un repte difícilment assolible des d'una perspectiva social, econòmica i política, sobretot pel que fa a la despesa pública real durant tres o quatre anys generaria. En aquest sentit, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AireF) ja advertir que Catalunya requereix una senda d'ajustament encaminada a una estabilitat pressupostària més progressiva que l'establerta en l'anterior programa d'estabilitat.

Objectius exigents però no factibles. Per tant, es recomana prolongar els terminis per al compliment de l'equilibri pressupostari en funció de com avancin les negociacions entre el Govern espanyol i la Comissió Europea. I malgrat que allargar l'horitzó fos possible, s'haurien de dur a terme unes condicions addicionals per garantir la sostenibilitat de la hisenda pública catalana que passen per redistribuir la càrrega de l'ajustament administratiu de forma proporcional al pes relatiu de cada subsector integrat en la despesa pública total. Alhora, també s'aconsella augmentar els ingressos no financers de la Generalitat. 

Per últim i emmarcat ja dins el tercer escenari, els ingressos dels que disposa la Generalitat haurien d'augmentar almenys un 1% del PIB català el 2020 per tal de compatibilitzar-ho amb un creixement de la despesa pública real del 2% del 2017 al 2020 i l'assoliment de l'equilibri pressupostari.

Creixement més sostenible i equilibrat

La Cambra també ha presentat els resultats trimestrals de l'economia catalana, sobre la qual ha rebaixat una dècima la previsió de creixement pel 2016, des d'un 3% fins al 2,9%, calculant així un avanç del PIB del 3,4% al 2015 fins al 2,6% al 2017. Un ritme que segons Valls, és "més sostenible en el temps i més equilibrat entre la demanda interna i externa". I és que malgrat la desacceleració de l'economia catalana, les taxes de creixement segueix sent més elevades alhora que superiors al conjunt d'Espanya i la Unió Europea (UE). 

Les previsions de la Cambra es mantenen pràcticament iguals ja que la incertesa política i la volatilitat dels mercats queda compensada per l'efecte positiu de la caiguda del preu del petroli, les polítiques expansives del Banc Central Europeu (BCE) i la relaxació dels objectius de dèficit públic així com la rebaixa fiscal de l'IRPF. Malgrat que les perspectives de cara al segon trimestre són especialment favorables en el cas català, no ha resultat excessivament positiu l'índex de confiança empresarial ja que ha caigut durant els tres primers mesos de l'any tant a Catalunya com a Espanya. 

En referència a la primera meitat de l'any, l'estudi també estima un creixement del PIB català que passarà del 3,6% del primer trimestre al 3,3% del segon trimestre a causa de les pitjors condicions econòmiques internacionals i l'alentiment de les exportacions. Un fet que contrasta amb la fortalesa de la demanda interna que es preveu que continuï així gràcies al rècord del sector turístic i la bona marxa dels negocis del comerç que han revertit la seva tendència des de l'inici de la crisi.