La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres el seu full de ruta legislatiu per situar la Unió Europea (UE) a la senda per acomiadar-se del diòxid de carboni (CO₂) el 2050 i convertir la crisi climàtica en una oportunitat per créixer de forma més sostenible. De fet, tant és així que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha assegurat que "l'emissió de CO₂ ha de tenir un preu", durant en la presentació de tretze iniciatives legislatives amb accions concretes en matèries com el transport, l'energia, el mercat d'emissions de carboni o la biodiversitat.
El paquet normatiu, anomenat "en Forma per al 55" (Fit For 55), amb referència al compromís de la UE de reduir el 2030 les seves emissions equivalents de CO₂ almenys en un 55% respecte a 1990 com a pas intermedi per assolir la neutralitat climàtica el 2050, és a dir, no alliberar més diòxid de carboni del qual pugui absorbir el territori comunitari.
El document presentat suposa gran part de l'arquitectura legal de la transformació energètica i climàtica en la qual està immersa la UE des de l'Acord de París de 2015 perquè les temperatures a final de segle pugin menys de 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials.
Negociació entre els Estats membre
Com tot a la UE, aquestes propostes hauran de negociar-se amb els Estats membres, representats en el Consell, i amb el Parlament Europeu. Alhora, la Comissió ja ha avisat que aquesta serà una transició profunda i dura amb grans canvis estructurals en molt poc temps, però que, lligada a la digitalització, generarà més i millors oportunitats per a la UE, que en paral·lel comença a distribuir els fons de recuperació inspirats en els mateixos principis.
En aquest sentit, el vicepresident de la Comissió Europea per al Pacte Verd, Frans Timmermans, ja ha advertit que "altrament, fallarem als nostres fills i als nostres nets perquè si no arreglem això, segons la meva opinió, lluitaran en guerres per l'aigua i el menjar".
A més, el viatge de la UE cap a les renovables com a principals fonts de generació reduirà progressivament la seva dependència estratègica, ja que actualment importa el 60,7% de la seva energia, essencialment combustibles fòssils.
Posar preu al CO₂
L'ampli paquet legislatiu consisteix, en gran manera, de revisions o actualitzacions de normes existents que estan interconnectades i representen un esforç que la Comissió entén ha d'incloure a tots els sectors i àmbits de la societat.
Però existeix una filosofia conductora, que és deixar d'alliberar diòxid de carboni, i un dels pilars és la revisió per a 2025 del mercat europeu on es posa un preu per tona de CO₂ emesa, l'anomenat sistema de comerç d'emissions ETS que inclou a unes 10.000 plantes de consum energètic intensiu a la UE. Amb això, Brussel·les vol que el preu del CO₂ s'encareixi progressivament i eliminar els permisos d'emissió en deu anys i mantenir dins l'aviació domèstica i incloure els vaixells.
També planeja que l'ETS inclogui el transport i a l'energia que consumeixen les llars. Però un possible increment generalitzat del preu de la factura de la calefacció genera inquietud, després de l'onada de protestes de les "armilles grogues" a França a partir d'un impost climàtic al dièsel percebut com a lesiu per als més humils. Per això, la Comissió proposa que el mateix sistema ETS generi un fons amb 70.000 milions d'euros en deu anys per a ajudar les llars desfavorides, que gasten una proporció més gran dels seus ingressos en calefacció.
L'objectiu de l'ETS és incentivar els productors d'energia i combustible a transitar cap a tecnologies sostenibles en comptes d'anar pagant cada vegada més per generar CO₂. Brussel·les proposa també un nou mecanisme per gravar a les fronteres de la UE certs productes la fabricació dels quals generi més CO₂ del permès dins i una reforma de la fiscalitat energètica.
Reduir les emissions del transport
Un altre dels grans eixos de la proposta és el sector del transport, responsable d'un quart de les emissions de la UE. Per reduir aquestes emissions, la Comissió planteja elevar progressivament l'exigència mediambiental a cotxes i furgonetes perquè el 2035 només es venguin motors no contaminants. Vol a més incentivar el desplegament massiu de punts de càrrega per a aquest impuls definitiu al vehicle elèctric, que actualment representa el 10% de les vendes.
Segons la proposta, l'aviació comercial haurà d'anar barrejant progressivament biocombustibles amb el querosè, carburant que tindrà un nou impost, i tots els vaixells que atraquin en ports comunitaris hauran d'utilitzar combustibles menys contaminants.
De l'actual objectiu del 32% de renovable en el consum final brut de la UE el 2030 es passarà al 40% que a més serà un objectiu vinculant per a tots els països de la Unió. Els edificis, responsables del 40% del consum energètic i del 36% de les emissions de CO₂ de la UE, hauran d'assolir un 49% de renovable el 2030.