L'emergent fenomen de les criptomonedes ha agreujat exponencialment el repte de l'economia digital, tal com han alertat les autoritats fiscals dels Estats Units i diferents països europeus.

Tant és així que en els seus plans estratègics han prioritzat les operacions amb criptoactius entre els seus objectius per perseguir el frau fiscal. De fet, l'agència pública nord-americana FinCEN, encarregada de detectar el blanqueig de diners, ha rebut informes d'activitat sospitosa de diverses empreses financeres de San Francisco, epicentre de l'intercanvi de criptomonedes del món.

Concretament, va rebre, el 2021, 206.527 informes d'activitat sospitosa (Sas) procedents de San Francisco, un 180% més que en 2020 i un 1.290% més respecte a 2019, segons dades de la consultora Dynamic Securities Analytics (DSA).

Aquesta mateixa setmana, els EUA han detingut una parella d'empresaris acusats de blanquejar fins a 3.100 milions d'euros a través d'una plataforma de criptodivises, la confiscació més gran fins ara. I Rússia, per la seva part, ha anunciat la seva intenció que aquests actius financers siguin regulats per l'Estat amb estrictes obligacions, entre elles, la d'identificar-se adequadament.

A Europa, la Comissió Europea en els seus plans de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, ja va assenyalar la necessitat d'un paquet d'accions necessàries, per mitigar els riscos nous emergents, entre els quals es troba l'ampliació dels requisits de traçabilitat als criptoactivos.

I és que aspectes com la dificultat per identificar als titulars o que hi hagi plataformes de compra i venda situades en països amb jurisdiccions poc transparents, compliquen fer front a aquest repte que, tal com apunta el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 – 2023, s'ha d'afrontar per la comunitat internacional de la forma més coordinada possible.

Només a Espanya s'estima que hi ha entorn de 9 milions de persones que tenen criptomonedes. Una xifra que gens menyspreable per a les autoritats fiscals i que posa de manifest la importància de fer front al frau fiscal derivat de l'ús de criptoactius, que segons l'IRS nord-americà, als Estats Units va suposar una recaptació de 1.200 milions de dòlars el 2020

De fet, el Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2022 de l'Agència Tributària, publicat en el BOE el passat 31 de gener, posa el focus, entre altres aspectes, en les monedes virtuals, de cara a facilitar el compliment voluntari de les obligacions tributàries derivades de les transaccions realitzades, així com el control de la seva correcta tributació.

En definitiva, l'auge d'un mètode de pagament basat en l'encriptació dels seus usuaris, com és el cas de les criptodivises, està afavorint el frau fiscal i l'economia submergida molt per sobre dels diners en efectiu que, en realitat, representen un aspecte marginal en relació amb l'esmentat frau. És més, les estadístiques a Espanya mostren que el nivell de frau fiscal es manté sostingut des del 2006 i, per tant, les mesures que limitaven l'ús d'efectiu als 2.500 euros, aprovades el 2012, no haurien demostrat resultats.