"L'economia catalana demostra un creixement equilibrat i estable, amb un augment de la productivitat, un equilibri entre demanda interna i externa i una indústria potent". Són paraules del vicepresident de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, en la presentació de l'Informe Anual de l'Economia Catalana del 2017, elaborat pel departament. Alhora, "queden desmentides les previsions catastrofistes dels darrers mesos". Amb tot, però, Aragonès assegura que "cal seguir treballant per assumir la sobirania econòmica". 

En xifres, el 2017 l'economia catalana va créixer un 3,4%, un punt més que la zona euro (2,4%) i tres dècimes per sobre de l'estat espanyol (3,1%). Un creixement que, segons l'informe, s'aconsegueix gràcies a uns pilars: la indústria, el comerç exterior i el turisme. De fet, la indústria suposa ja el 19,7% del PIB i les exportacions de béns supera en un 71% el valor del 2009. 

Les previsions negatives, "totalment desmentides"

Aragonès ha criticat les veus que donaven males previsions per Catalunya arrel del referèndum de l'1-O, referint-se a alguns líders polítics i econòmics que asseguraven que "Catalunya tindria un creixement zero o negatiu". En aquest sentit, el vicepresident ha criticat el fet que "això ho van dir responsables econòmics i ara els podem desmentir: les set plagues d’Egipte no han vingut perquè tenim una economia molt forta", ha assegurat. 

"Les bases de la nostra economia són prou fortes per superar qualsevol tipus de pressions, tot i que òbviament no per sempre". Alhora, demana que "aquells que van fer aquest oracle negatiu haurien de donar explicacions, perquè van crear unes falses expectatives que van ajudar a prendre algunes decisions als agents econòmics".

El secretari general del departament, Albert Castellanos, assegura que "s’imposa la solidesa de l’economia catalana, els fonaments resisteixen després d’aquest any intens que no ha tingut un especial impacte en els indicadors del pib". Alhora, però, matisa que "quan diem que l’economia catalana ha resistit bé no diem que no hagi tingut cap impacte perquè això seria mentir", explica.

De fet, el quart trimestre del 2017 sí que va patir "una petita caiguda en termes turístics i de comerç estranger", d'una banda "per les conseqüències de l’atemptat del 17 d'agost" i de l’altra "per les imatges de violència policial de l’1.-O". “És un impacte molt puntual perquè el primer trimestre del 2018 els indicadors ja es veuen revertits”, explica. 

Un patró de creixement "més equilibrat"

Segons l'informe, l'economia catalana ha aconseguit arribar a un patró de creixement "equilibrat i estable". Castellanos explica que és un creixement més sostenible que el d'abans de la crisi, i "diferent a l’anterior fase expansiva, ja que ara la productivitat està augmentant i és més equilibrat". 

Amb tot, des del Departament asseguren que encara hi ha "molts reptes" per complir, i hi ha una necessitat de millorar tots els indicadors, principalment pel que fa a les desigualtats, la pobresa i els reptes en l’àmbit de transformació bancària i financera. Alhora, "un dels reptes més grans és consolidar aquest creixement estable", assegura Aragonès. 

Alhora, els experts parlen d'un "doble superàvit comercial", en el sentit que el superàvit comercial de béns i serveis de 28.529 milions d'euros (el 12,2% del PIB), té una doble aportació positiva; la del comerç amb l'estranger (6,5 punts) i amb la resta de l'estat espanyol (5,7 punts). En conjunt, les exportacions de béns pugen un 8,7% el 2017 i ja suposen el 25,6% del conjunt d'exportacions de béns espanyoles. Des del 2009 -primer any en què el saldo comercial de Catalunya amb l'exterior va assolir percentatges positius- el valor de les exportacions ha augmentat un 71%. 

La fuga d'empreses, tema "purament conjuntural"

Preguntat respecte el trasllat de seus socials de les empreses després del referèndum de l'1-O, Castellanos afirma que "va ser un tema purament conjuntural". Alhora, explica que moltes de les empreses que van començar els tràmits per moure la seu no han completat el procés, "un fet molt significatiu ja que demostra que les empreses tenen molts motius per creure en l'estabilitat". 

Segons el Col·legi de Registradors, durant el 2017, fins a 2.536 societats mercantils van canviar el seu domicili de Catalunya a una altra comunitat autònoma, mentre que el canvia a la inversa va ser de 548 que van venir. Així doncs, el saldo final de la marxa d'empreses va ser de 1.988 seus que van marxar. 

Castellanos explica que "no s'ha d'oblidar aquest fet però s'ha de relativitzar l'impacte que ha tingut sobre l'economia, perquè és molt petit", assegura.