El president executiu d'Agbar, Ángel Simón, ha reclamat avui la creació d'un regulador "independent" per al sector de l'aigua, de caràcter estatal o bé autonòmic, que sigui "aliè als vaivens polítics". En una conferència al fòrum Barcelona Tribuna, Simón ha justificat aquesta proposta per garantir la transparència, la qualitat del servei de l'aigua i que es compleixi la normativa europea sobre el sector.

En aquesta línia, Simón ha recordat que actualment el regulador en matèria de distribució i subministrament d'aigua són els ajuntaments i, en el cas de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i s'ha mostrat crític amb l'actitud del govern liderat per Ada Colau. D'aquesta manera, ha presentat Barcelona com un exemple de col·laboració públicoprivada en el sector de l'aigua, i ha lamentat "l'excés de dogmatisme i d'ideologies amb posicions maniquees" del govern municipal a propòsit del debat sobre la gestió d'aquest servei.

En aquest punt, el directiu d'Agbar ha assegurat que "els diferents alcaldes de Barcelona van fugir sempre d'aquesta actitud, conscients que la prioritat havia de ser l'alta qualitat del servei". Preguntat per si l'Ajuntament li havia explicat les seves intencions respecte al servei municipal de l'aigua, Simón ha assegurat que només coneix les declaracions públiques dels responsables del consistori de suport a la gestió pública d'aquest servei. "Ho veiem com una intenció. No s'ha plasmat en res més", ha afegit.

Una societat mixta

Simón s'ha referit a la societat mixta Aigües de Barcelona, que subministra aigua a bona part de l'àrea metropolitana, una societat que està controlada en un 70% per Agbar, en un 15% per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i en un altre 15% per Criteria. Preguntat per si la gestió del servei podria ser pública, ha advertit que no es pot interrompre una concessió "a mitges". En el cas d'una municipalització obligada, el president d'Agbar ha avisat que "es pot arribar a un acord, però que depèn del preu", i ha recordat que en el cas de Buenos Aires el Ciadi, un organisme dependent del Banc Mundial, va acabar dictant una indemnització.

També ha explicat que Berlín va decidir reprendre la gestió pública de l'aigua i que el cost d'aquesta decisió política va ser de 1.500 milions d'euros. Per això, Simón ha insistit a defensar la creació d'un regulador "amb un perfil professional i especialitzat", amb mandats que no coincideixin amb les legislatures polítiques i de tall "independent". Amb un organisme d'aquest tipus, augura que es podrien fer comparacions de servei entre el prestat pel Canal d'Isabel II a Madrid i el facilitat a Barcelona.

D'una altra banda, Simón ha detallat que només el 34% de l'import de la factura a Barcelona és atribuïble a Aigües de Barcelona, i ha plantejat que la resta de components que paga el contribuent i que són aliens al cicle integral de l'aigua quedin fora de la factura. Escoltat per representants del món empresarial i polític, Simón també ha instat les administracions públiques a subvencionar els components del rebut que depenen d'elles, igual que fa Agbar. Finalment, també ha urgit a renovar les infraestructures en matèria d'aigua i, després de recordar que es compleixen 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, ha reivindicat l'esperit d'"il·lusió col·lectiva" i de col·laboració que va caracteritzar aquell esdeveniment.