L'empresa espanyola AFR-IX telecom, operador d'infraestructures i telecomunicacions líder a la regió de la Mediterrània, ha anunciat la construcció de Medusa, una nova infraestructura de comunicació submarina que vol ser un referent a la Mediterrània pel seu caràcter neutral, d'accés obert i independent.

Per a això, AFR-IX ha firmat un acord amb Alcatel Submarine Networks (ASN), part de Nokia i amb més de 650.000 quilòmetres de sistemes de cable submarí desplegats a tot el món, per a la construcció dels 8.700 km de cable de fibra òptica de Medusa.

Aquest ambiciós projecte, que implica una inversió de 326 milions d'euros (AFR-IX és el fundador i inversor majoritari) serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània.

És una infraestructura que reforçarà la xarxa de cables submarins de fibra òptica davant d'una demanda creixent de tràfic de dades (increment d'un 40% anual) i en un context en el qual els cables submarins sostenen el 98% del tràfic d'Internet.

El projecte Medusa està avalat per l'experiència i know how d'AFR-IX al sector de les telecomunicacions submarines. Amb nou anys de recorregut, la companyia ja és líder al sector, és una de les empreses de creixement més ràpid segons 'Finantial Times' i compta amb una gran penetració al mercat africà.

A Espanya, està finalitzant les obres de construcció de Barcelona Cable Landing Station, l'estació d'aterratge de cables submarins de fibra òptica que entrarà en funcionament aquest any i que pretén ser una alternativa a Marsella i una peça clau per construir un hub tecnològic al Sud d'Europa.

Economia digital

Medusa donarà resposta a tres necessitats urgents de connexió, ja que connectarà el sud d'Europa amb el nord de l'Àfrica; reforçarà les comunicacions entre la Mediterrània i l'Oceà Atlàntic, i enllaçarà les principals illes de la Mediterrània com són Sicília i Creta

El cable s'inicia a Lisboa i finalitzarà el seu recorregut a la ciutat egípcia de Port Said, passant per diferents països de la Mediterrània. En aquest sentit, comptarà amb 16 punts d'aterratge en països com Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte.

Concretament, a Espanya tindrà 3 punts de connexió: a Zahara de los Atunes i Torreguadiaro, estacions ubicades al voltant de l'estret de Gibraltar, i a la futura Barcelona Cable Landing Station (Barcelona CLS), actualment en fase de construcció.

La infraestructura de fibra òptica submarina entrarà en funcionament el 2024, amb l'activació del primer tram que connectarà Lisboa, Barcelona i Marsella, amb segments que allotgen fins a 24 parells de fibra amb una capacitat de 20 Tbit/s per parell de fibra. Específicament, s'espera l'arribada de Medusa a l'estació Barcelona CLS per el juliol de 2024.

Norman Albi, CEO d'AFR-IX telecom, va destacar el valor estratègic de Medusa per millorar la connectivitat a la Mediterrània i va assenyalar que "Medusa neix amb l'objectiu de millorar la connectivitat dels dos marges de la Mediterrània i farà possible, per exemple, que la latència de la connexió entre Barcelona i Sicília sigui només de 5,57 mil·lisegons. Aquesta capacitat és clau en un context en el qual la pandèmia ha evidenciat la necessitat de reforçar les xarxes per sostenir una economia cada vegada més digital".

Cable intel·ligent

Medusa és un cable de nova generació (un 'open cable') i, com a tal, el projecte vol donar resposta als reptes actuals de les connexions submarines: establir noves rutes per diversificar i descongestionar el tràfic de dades, guanyar capacitat amb un major nombre de fibres per cable i potenciar l'accés obert (open access) a totes les estacions d'aterratge, això últim sempre subjecte a les regulacions locals de cada país.

Més enllà de la millora de la connectivitat, el cable comptarà en algun dels seus segments amb una tecnologia de monitoratge intel·ligent pioner. Es tracta d'un sistema amb sensors acústics DAS (Detecció Acústica Distribuïda), que permet prevenir danys al cable, que té una vida útil prevista de 25 anys, mitjançant l'alerta primerenca d'activitats potencialment nocives.

Així mateix, aquest sistema podria tenir una aplicació molt positiva al terreny dels mesuraments sísmics submarins i fins i tot estudiar el comportament de mamífers marins en perill d'extinció.

Aquest ambiciós projecte, del qual Medusa és un element clau, neix de la col·laboració d'un consorci publicoprivat que integren AFR-IX telecom, la Universitat d'Alcalá, l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i Aragó Photonics.