Quasi el 16% dels catalans que van tenir possibilitat d'heretar durant la primera part del 2021 va renunciar a aquesta herència, segons les últimes dades del Consejo General del Notariado (CGN) publicades per Cinco Días. Concretament, només a Catalunya, va haver-hi un total de 5.364 renúncies a herències durant la primera meitat de l'any passat, que equival al 15,7% del total. En la mateixa línia, si mirem el global de l'Estat, veiem que es va renunciar a més de 28.000 herències, que suposa un percentatge del 15,4% de les deixes. 

Aquestes últimes dades confirmen la tendència alcista a la renúncia d'herències dels últims anys. Si agafem tota la sèrie històrica, que comença el 2007, veiem el nombre de rebutges va ser de 2.487 mentre que el 2020 la xifra va créixer considerablement, més del triple, fins a les 8.644 renúncies a Catalunya. A Espanya ha passat un fenomen semblant arribant fins a les 44.562 el 2020. 

Pel que fa a les previsions de com acabarà el 2021 en aquest aspecte, el CGN considera que es tancarà amb prop de 55.000 herències rebutjades a tot l'Estat, ja que no tenen cap raó per pensar que la tendència de la primera meitat de l'any variï, segons ha declarat la portaveu de la institució, María Teresa Barea, també a Cinco Días. De fet, si la tendència es manté i acaba amb les xifres esperades 2021 serà l'any en què més deixes s'han rebutjat, tant en percentatge com en nombre absolut. 

Per què hi ha tantes renúncies?

Una de les preguntes que sorgeix en veure aquestes xifres de rebuig és per què passa. Doncs bé, segons Barea podrien explicar-se a causa de la crisi socioeconòmica provocada per la covid. Concretament, apunta que “és molt possible que en una època de dificultats econòmiques ens trobem amb més herències amb més passiu que actiu”, és a dir amb més deutes que beneficis als quals el receptor hauria d'afrontar amb el seu patrimoni. Ara bé, també recorda que existeix la figura de l'“acceptació a benefici d'inventari”, que permet “deixar fora de perill el patrimoni preexistent del possible deute”.

Tot i això, Barea lamenta que, encara que aquesta fórmula està ideada per a utilitzar-se en aquelles “herències grises”, és a dir quan el receptor no sap si hi ha deute o no i no té la informació exacta dels béns i obligacions que es rebran, és pràcticament desconeguda a Espanya. De fet, segons el CGN, en el primer semestre de l'any passat només s'hi van acollir 743 persones.

L'altra gran raó per no acceptar una herència són les despeses que porta associades, és a dir els impostos com per exemple el de successions o les plusvàlues municipals dels béns immobles. Aquestes renúncies, explica Barea, solen donar-se en els casos d'“herències amb poc líquid”. Aquesta circumstància porta al fet que molts hereus que no tenen liquiditat es vegin obligats a rebutjar la deixa perquè no poden pagar aquestes despeses.