La plataforma d'streaming HBO ha estrenat aquesta setmana Allen v. Farrow, una sèrie documental que explora les acusacions contra Woody Allen per presumptes abusos sexuals a la seva filla, Dylan Farrow. Dirigida per Amy Ziering i Kirby Dick (nominats a l'Òscar por The Invisible War, 2012), aquesta docusèrie de quatre episodis ha tornat a encendre el debat sobre la figura del famós cineasta, que sempre ha negat els abusos i no va afrontar cap càrrec després d'una polèmica investigació.

Els fets

Allen i Mia Farrow van mantenir una relació sentimental durant 12 anys, a la dècada dels 80, i van treballar junts en diverses pel·lícules com Hannah and Her Sisters (1986). L'actriu tenia set fills: tres dels quals els va concebre amb el director d'orquestra André Previn, tres que va adoptar amb ell —inclosa Soon-Yi Previn— i un altre que va adoptar ella sola, Moses Farrow.

Després d'iniciar la seva relació amb Allen, l'actriu va adoptar una nena l'any 1985, Dylan Farrow, i posteriorment el cineasta va acceptar que aquesta, com Moses, fos filla seva. Posteriorment, Allen i Mia Farrow, que no estaven casats i vivien en cases diferents, van tenir l'any 1987 un nou infant, Satchel.

L'agost de 1992, Dylan Farrow, que en aquell moment tenia 7 anys, va assegurar que Allen havia abusat sexualment d'ella a l'àtic de la casa de Mia Farrow, a Connecticut. El director va negar les acusacions, però sí que va admetre que estava enamorat de Soon-Yi, de 22 anys i filla de Mia i André Previn. Allen i Soon-Yi, de 35 anys de diferència, es van casar el 1997 i actualment tenen dos fills en comú.

woody allen   efe

Woody Allen / EFE

Tot i que un fiscal de l'estat estatunidenc va apuntar que hi havia "causa probable" contra el director, es va optar per no portar-lo a judici per, teòricament, no traumatitzar la petita Dylan. Les autoritats de Nova York tampoc van presentar càrrecs contra el cineasta, que finalment va perdre la custodia sobre Moses, Dylan i Satchel el 1993. 

El 2017, i en ple auge del moviment #MeToo, Dylan Farrow va escriure un text a Los Angeles Times preguntant per què Allen no havia estat marginat pels seus abusos, fet que va provocar que actors que havien treballat amb ell com Timothée Chalamet o Greta Gerwig lamentessin públicament haver estat a les seves ordres.

La docusèrie

L'obra de Ziering i Dick compta amb el testimoni de Dylan Farrow, qui assegura que hi ha "molta desinformació i mentides" i que "ha estat objecte de tot tipus de dubtes i humiliacions" pel cas, fent referència a les depressions, atacs de pànic i por a les relacions sentimentals que ha patit.

Alguns dels moments més valuosos del documental arriben amb els vídeos casolans que Mia Farrow va gravar de la seva filla un dia després del presumpte abús. L'actriu, de fet, també diu la seva: "És culpa meva: jo vaig portar aquest home a la nostra família. No hi ha res que pugui fer per eliminar aquest fet. I entenc per què hi ha gent que no s'ho creu. Qui pot creure això de Woody Allen?, indica.

Allen aposta pel silenci

El que es troba a faltar, esclar, és la versió d'Allen, i és que ni el director ni la seva esposa, Soon-Yi, van decidir participar-hi. Per compensar aquesta buidor, els directors utilitzen extractes del llibre autobiogràfic del cineasta, A propòsit de no res, però no queda clar per què escullen uns fragments i n'obvien d'altres, fet que, des d'un punt de vista periodístic, planteja molts dubtes.

A més, tampoc s'inclouen testimonis com el de Moses Farrow, molt crític amb la mare i defensor del pare. Allen ha assegurat que el documental "no busca la veritat" i l'ha titllat d'obra "plena de falsedats".