Proposem avui una ruta amb bicicleta, d'uns 30 quilòmetres, que ens du de Bot, a la Terra Alta, fins a Vall-de-roures, una preciosa localitat carregada d'història del Matarranya, a la Franja de Ponent. Una ruta allunyada dels camins principals, que ens permet circular per territoris poc coneguts, fora dels grans destins turístics. Bona part del trajecte transcorre per l'antiga via del tren, i per tant aprofita ponts i túnels; així doncs, els desnivells són escassos. Cal no oblidar portar lots o llums per il·luminar els túnels i cantimplora, per l'elevada calor que fa a la zona. Podem arribar a Bot, des de Barcelona, amb els autocars de la companyia HIFE.

Estació de Bot. Fotografia: Diluvi.com. Anna i Adrià. Viquipèdia.

Inici entre vinyes

La ruta comença a Bot, una localitat rodejada de vinyes on s'elabora un vi cada cop més apreciat. De fet, si es viatja amb temps, val la pena visitar els cellers del poble, on no només es poden degustar els vins, sinó que a més us acompanyaran per les vinyes, i us ensenyaran tot el procés que segueix el raïm fins a convertir-se en vi. Des de Bot, amb una passejada d'una hora, també es pot visitar el santuari de la Fontcalda, on hi ha unes fonts d'aigua medicinal, que surt a 28º. El santuari funciona també com balneari i com a restaurant.

El tren de l'Aragó al mar

A partir de Bot es segueix la via verda construïda sobre l'antiga via del tren. Aquest ferrocarril responia a un intent de buscar una sortida per als productes de l'Aragó cap al mar. El 1882 es van començar les obres de la via fèrria de la Vall de Zafán. S'havia previst que el tren sortís de La Puebla de Híjar i arribés fins a Sant Carles de la Ràpita, passant per Tortosa. Però el projecte va tenir moltes dificultats i al segle XIX només es va iniciar l'explotació del trajecte Alcañiz - La Puebla de Híjar. Fins al 1942 no es va posar en marxa el trajecte fins a Tortosa (una part de les obres va anar a càrrec dels presos polítics republicans). I la prolongació de Tortosa a Sant Carles de la Ràpita no es va inaugurar mai. 

Renfe es va encarregar de l'explotació d'aquest ferrocarril, conegut com "el Sarmentero". El 1973 es va paralitzar l'explotació, que era deficitària, al·legant problemes de seguretat en alguns túnels. En els darrers lustres s'han anat rehabilitant els fragments de l'antic ferrocarril com a via verda. Ara bé, com que les obres han anat a càrrec de diferents consells comarcals, la informació de la via la trobem dispersa (fins i tot és difícil aconseguir mapes complets de tota la ruta).

Via Verda de la Terra Alta. Fotografia: Mariano Cebolla / Joan Revilla. Consell Comarcal de la Terra Alta.

Per terres catalanes

Es comença la ruta per l'estació de Bot, que està molt a prop del centre de la localitat (excepcionalment: la majoria de pobles estan bastant lluny d'aquesta via fèrria). Durant una part del trajecte, la ruta flanqueja el riu Canaletes. A poca distància de Bot es pot contemplar l'ermita de Sant Josep. En aquest tram es creuen dos grans viaductes: el del Barranc de la Balloca (al quilòmetre 3), i el del Barranc del Molí del Cap (al quilòmetre 4,5). I, de forma contínua, es va passant per grans i petits túnels (la major part compten amb il·luminació artificial, però cal dur lot, perquè a vegades els llums no funcionen). Es passa entre ametllers, vinyes i pins, amb la retallada Mola d'en Canar de fons. S'arriba a l'antiga estació d'Horta de Sant Joan (al quilòmetre 9). Si hi ha temps per a desviar-se una mica de la ruta, es pot visitar el Museu Picasso d'aquest poble; creat allà perquè Picasso va passar-hi una temporada, a la recerca d'aires sans per superar una malaltia. El pintor assegurava que havia après moltes coses a aquest poble. Des d'allà es continua a l'estació d'Arnes-Lledó (km 12,6), on acaba la part catalana de la via verda. Ben a prop de l'estació hi ha una zona de bany, que el ciclista agrairà molt. Allà també hi tenim una àrea de descans on es pot menjar i descansar una estona.

A l'Aragó

El viaducte del riu Algars separa Catalunya i l'Aragó, i la Via Verda de la Terra Alta de la Vía Verde de la Vall de Zafán. Des d'aquest pont es tenen unes magnífiques vistes dels Ports de Beseit, del riu i dels boscos del voltant. Es continua des del viaducte cap a l'estació de Cretes: són sis quilòmetres en un paisatge més sec que el de la banda catalana, però amb molt bones vistes. Es passa per dos bons miradors. La ruta fa una mica de pujada, però no gaire. De Cretes a l'estació de Vall-de-roures només són 2 quilòmetres. Per anar a Vall-de-roures cal abandonar la via verda i prendre el vell camí de la població.

Vall-de-roures. Fotografia: Jordi Domènech. Viquipèdia.

Vall-de-roures

Per tancar la ruta, val la pena, a partir de l'estació de Vall-de-roures, recórrer els 4 quilòmetres que separen la Via Verda d'aquesta localitat, que mereix una visita. Vall-de-roures està situada al peu del riu Matarranya, i té un espectacular pont gòtic, i una fantàstica porta del segle XVI. L'estructura antiga de la localitat està molt ben conservada. Disposa d'un Ajuntament del segle XVI. Del mateix període és el palau, que comptava al seu interior amb un hospital. El castell episcopal, del segle XIV, situat al capdamunt de la vila, és monument nacional; al seu costat hi té una espectacular església gòtica. Val la pena dedicar una bona estona a passejar-se per aquesta localitat i veure'n tots els racons. I abans de marxar de Vall-de-roures, cal aturar-se a la Llibreria Serret, un dels principals centres de difusió del català al Matarranya. Segur que no en sortireu amb les mans buides: tenen un espectacular fons de llibres sobre la regió. 

Centre d'interpretació de Xerta (Baix Ebre), a l'estació de la Via Verda. Fotografia: Osikerda1. Viquipèdia.

Per als valents

Per a aquells que tinguin ganes de fer una ruta més llarga, tenen la possibilitat d'estirar-la per ambdós extrems. De fet, poden sortir des de Tortosa, mitjançant els 26 km de la Via Verda del Baix Ebre, recórrer els 24 km de la Via Verda de la Terra Alta i empalmar amb els 46 km de la Via Verde del Valle de Zafán, que després de Vall-de-roures continua cap a la Torre del Comte i acaba a Alcanyís. 96 quilòmetres que ens duran per un marc incomparable. I si encara la ruta us sembla curta, podeu estirar-la amb 28 quilòmetres més, tot agafant el camí natural Tortosa - Deltebre. Així, sortint de Tortosa, creuareu el Delta de l'Ebre i acabareu la ruta al mar, a la urbanització de Riumar.

 

Fotografia de portada: La Via Verda de la Terra Alta al seu pas per Bot. Fotografia: Mariano Cebolla / Joan Revilla, Consell Comarcal de la Terra Alta.