Bob Dylan és un dels músics estrangers més versionats en català. Les cançons de Dylan van tenir gran èxit al franquisme entre joves catalanistes. Nombrosos grups folk van traduir-les i de seguida es van popularitzar. Les lletres de Dylan figuraven a tots els cançoners i no hi havia grup excursionista o coral que no en cantés alguna. També molts grups van interpretar-les. Les cançons protesta del cantautor nord-americà van inspirar molts grups i artistes catalans, com Arrels. El Grup de Folk, que va introduir amb força la música popular nord-americana a Catalunya, va enregistrar nombroses cançons de Bob Dylan. El clàssic "La noia del país del nord", va ser adaptada al català per Pau Riba.
Albert Batiste va fer una versió diferent de "La noia del país del Nord", en traducció de Pau Riba, editada per EDIGSA.
Una altra cançó emblemàtica de Dylan que va tenir molt d'èxit en català, va ser l'"Escolta-ho en el vent". Es va popularitzar als anys setanta, en una versió de Ramon Casajuana i Joan Boix, germà de Xesco Boix.
La Salseta del Poble Sec també va interpretar Bob Dylan amb Like a Rolling Stone. Al seu disc Directe als peus tenen una versió d'aquesta cançó en anglès.
Sopa de Cabra, al seu àlbum Al·lucinosi van versionar una altra cançó de Dylan: "Algun dia tornaré a ser lliure". Seria la primera de moltes versions del cantant nord-americà que faria Gerard Quintana.
Gerard Quintana i Jordi Batista van organitzar un grup, Els Miralls de Dylan. El 1998 van gravar Els miralls de Dylan, el 2000 Sense reina ni as i el 2012 Forever young - Per sempre jove. Han col·laborat amb Pascal Comelade, Els Catarres i Lax'n Busto, i han traduït al català moltes cançons de Dylan que no havien estat versionades abans.
Una de les últimes versions de Dylan en català és la de la cantautora valenciana Lupe Català, que va recuperar també el Blowin' in the Wind.
I el duet Xicranda va tornar a interpretar "La noia del país del Nord", amb la vella traducció de Pau Riba, però amb dues guitarres.