Tina Nguyen és famosa per haver signat a Vanity Fair una crítica arrasadora del restaurant de la Trump Tower. Es titula “El Trump Grill és segurament el pitjor restaurant d’Amèrica”. Va aparèixer un mes després que l’home guanyés les eleccions i no li va fer gens de gràcia.

Vanity Fair és una mena d’¡Hola! pijoprogre de Nova York, que vesteix la seva punyent lleugeresa amb un bri de periodisme literari, un pèl d’investigació i el xiuxiueig dels corredors del poder i dels salotti buoni de la costa Est, tot amanit amb una certa flema i un rajolí d’àcid. Tots els prínceps i princeses de la ciutat la llegeixen. En fi, el restaurant, desgraciat, ha desaparegut de totes les agendes de tota la gent de pro.

La ressenya gastronòmica fa esfereir. En la millor tradició de la despietada crítica novaiorquesa de qualsevol cosa, Nguyen diu: “quan vaig tornar a casa em vaig rentar les dents dos cops abans d’arraulir-me al llit fins que em van passar les basques”.

A les cinc del matí del dia següent, Trump va disparar una de les seves piulades:

“Us heu fixat en les males xifres de Vanity Fair? Cap avall, gran problema, morta! A Graydon Carter, sense talent, l’acomiadaran”.

Graydon Carter, patum majestuosa, és el director de la cosa. Amb Trump ja se les havien tingut abans i molt fortes. Al 2012 el va qualificar de “short-fingered vulgarian”, una descripció brillant, crua i intraduïble.

El cas és que després del tuit, Vanity Fair va rebre més de 80.000 subscripcions noves. Si el que volia Trump era fer mal, no li ha sortit gaire bé. Cada subscripció costa 15 dòlars, de manera que la piulada ha afegit un milió de dòlars (en menys d'un mes!) a la caixa de la revista, que té un milió de lectors.

Una cosa semblant passa a altres mèdia nord-americans, especialment als que el nou president més detesta.

Fregar-se les mans

Mentre els periodistes manifesten gran preocupació per l'impacte que el nou president pot tenir sobre la seva feina, els executius de les empreses de mèdia no poden fregar-se les mans amb més delit. Trump és una bona influència per als seus negocis. Creixen les audiències dels telenotícies, augmenten les subscripcions i es revisen a l’alça els pressupostos de les redaccions.

En les setmanes següents a l’elecció, The New York Times compta dies on fa més de 10.000 subscriptors nous. Només les tres últimes setmanes de novembre en va afegir 132.000, deu cops més que en mateix període de l'any passat. El Times, que ha publicat investigacions molt compromeses i ben documentades sobre Trump, ha estat també castigat amb les seves piulades. Com aquesta:

“Uau! El NY Times està perdent milers de subscriptors a causa de la seva pobra i poc acurada cobertura dels 'fenòmens Trump'”.

Trump s’equivocava de mig a mig.

A l’altra costa, Los Angeles Times va declarar un augment del 61% en noves subscripcions digitals la setmana electoral. Al novembre del 2016, el diari va multiplicar per quatre el nombre de nous subscriptors respecte al novembre del 2015. La resta de diaris de Tronc –nom del grup al que pertany el LAT– ha augmentat el nombre d’abonats digitals en un 29%.

El diari de la capital, The Washington Post, molt crític amb Trump, no dóna xifres, però ha confirmat a Columbia Journalism Review que les subscripcions han “augmentat de forma constant”. També The Wall Street Journal, el diari més favorable a Trump: les noves subscripcions han augmentat un 300% les últimes vuit setmanes del 2016. A l’altre extrem polític, l'edició nord-americana de The Guardian, sumava un 25% més de subscriptors que abans de les eleccions.

El president i CEO de The NY Times Company, Mark Thompson, atribueix aquesta bonança a “un augment dramàtic en la disposició a pagar per un periodisme seriós i independent”.

Amunt les accions

Els inversors s’han adonat que Trump és un bon negoci per als mèdia i les accions de les empreses informatives cotitzades s’han tornat a enganxar al cicle alcista dels mercats des del dia després de les eleccions. Aquell dia, Tronc va avançar un 16%; Gannett un 22%; McClatchy un 6% i The NY Times Co es va enfilar un 16%.

A la web ProPublica, que es defineix com “una redacció independent que fa periodisme d'investigació d'interès públic”, les donacions privades de les que es nodreix, s’han multiplicat per deu des que Trump va ser elegit.

A The Atlantic, la revista de política i cultura més antiga dels EUA, les subscripcions digitals augmenten a un ritme del 160% i les vendes de la versió impresa mensual al quiosc en un 14%. L’altra icona del periodisme literari, The New Yorker, sumava 10.000 subscriptors nous en els tres dies després de les eleccions. Mother Jones, icona del periodisme superprogre, sense ànim de lucre, rep vint cops més donacions ordinàries de 15 dòlars mensuals que fa un any.

El fenomen afecta tot l’espectre. The Daily Beast –una web en la línia de Vanity Fair, més descarada i per una audiència més jove– ha superat el seu rècord d’usuaris i ingressos: més d’un milió de lectors diaris, més del doble que fa quatre anys.

També per la tele

L'efecte Trump no es limita només a la premsa. Els canals de notícies de televisió per cable –l’equivalent al digital de pagament d’aquí– també han augmentat les seves xifres d’abonats i han rejovenit la seva audiència.

Fox News ha fet el seu màxim històric en prime time: 3,3 milions d'espectadors. La seva mitjana diària d’espectadors ha estat de 2,4 milions, xifra que els deixa en primer lloc entre les telenotícies de pagament. Al darrere vénen la CNN, amb una mitjana de 1,3 milions de telespectadors (augmenta un 76%), i MSNBC (1,1 milions de telespectadors de mitjana, puja un 71%).

L’empenta de Trump al consum de notícies ja era coneguda entre les empreses informatives. És famosa la frase del president de la CBS, Leslie Moonves, que replicà les acusacions de donar massa hores de franc a la campanya de Trump: “és dolent per Amèrica, però bo per a la CBS”.

Fins al dia de les eleccions, el temps que les cadenes de tv havien dedicat a Trump equivalia a 2.000 milions de dòlars en publicitat. Per contrast, l’altre candidat populista, Bernie Sanders, en va rebre 300. Resultats: Donald Trump va gastar la meitat que Hillary Clinton en publicitat a la tele perquè els seus mítings apareixien en directe i de franc.

The New York Times ja ha anunciat que invertirà cinc milions de dòlars més en periodisme per cobrir al 45é president dels EUA. “Afegirem als nostres periodistes d’investigació i als nostres especialistes altres experts en impostos i immigració, en educació i canvi climàtic, per a assegurar que ningú ofereix una cobertura més intensa de la Casa Blanca i el seu entorn”, ha explicat Dean Baquet, director del diari.

Més val i més val que no s’equivoquin. La confiança dels nord-americans en la premsa està en el seu nivell més baix (tot just un 32% hi confia) des que la casa d’enquestes Gallup ho pregunta, el 1972.